Bioblitz-cartell-1

El Parc del Cardener acollirà un Bioblitz per descobrir la biodiversitat local amb experts 

La jornada, que se celebrarà el 25 d’abril al matí, combinarà ciència i participació ciutadana amb tallers naturalistes oberts a tothom 

El Parc del Cardener serà l’escenari d’un Bioblitz, una jornada oberta al públic que té com a objectiu identificar i registrar el màxim nombre d’espècies presents en aquest espai natural. L’activitat està impulsada pel Parc de la Séquia i la delegació del Bages de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Manresa. 

La proposta tindrà lloc el 25 d’abril, de 9.00 a 14.00 hores, sota el Pont Nou de Manresa, i combinarà el treball de camp amb la divulgació ambiental. Durant tot el matí s’organitzaran tallers naturalistes guiats per especialistes reconeguts en diferents àmbits. Cada participant podrà escollir fins a tres tallers, d’entre plantes superiors, mol·luscs, macro-invertebrats aquàtics, insectes, papallones, peixos i ocells, i, amb l’acompanyament dels experts, aprendrà a observar, identificar i entendre la biodiversitat del parc.  

El Bioblitz és una iniciativa que combina recerca científica i participació ciutadana. Durant unes hores, persones expertes i públic general de totes les edats, col·laboren per generar coneixement sobre l’entorn. Més enllà de les dades, la proposta busca fomentar el respecte i l’interès pel medi natural. 

Les persones interessades han d’inscriure’s prèviament a través del formulari en línia ja que les places són limitades: www.parcdelasequia.cat/bioblitz 

Screenshot

La Junta de la Séquia i Aigües Manresa reforcen la protecció del llac de l’Agulla amb l’aprovació d’un nou reglament 

Aquesta setmana es fa públic el nou reglament d’activitats del parc de l’Agulla, aprovat per Aigües de Manresa i la Junta de la Séquia. El text reforça la idea del llac com a espai natural amb una funció essencial, garantir aigua de boca de qualitat

El llac de l’Agulla és una infraestructura hidràulica que serveix de reserva per al regadiu i l’abastiment de Manresa i de 12 poblacions més del seu entorn. No és un llac recreatiu, sinó una peça clau del sistema d’aigua potable del territori

A part d’emmagatzemar aigua, al llac s’hi porta a terme una fase activa de pretractament natural abans de la potabilització. Mitjançant processos basats en la natura, com la retenció de nutrients i la reducció de matèria orgànica a través dels llits de macròfits flotants, es millora la qualitat de l’aigua abans que arribi a la planta potabilitzadora. 

Prohibició d’activitats dins la làmina d’aigua 

El nou reglament estableix que queda prohibida qualsevol activitat dins la làmina d’aigua del llac, inclosa la pesca i el bany de persones i animals, excepte casos extraordinaris amb autorització expressa dels serveis tècnics d’Aigües Manresa. 

També es prohibeix alimentar els ànecs i altres animals salvatges, ja que aquesta pràctica altera el seu comportament natural i incrementa la càrrega orgànica de l’aigua. 

Protegir l’ecosistema per protegir l’aigua 

Els estudis tècnics i els darrers buidats del llac confirmen que la presència majoritària d’espècies invasores, especialment la carpa, altera l’ecosistema, incrementa la terbolesa i dificulta els processos naturals de filtració. 

Tot i haver estat introduïda fa segles, la carpa continua sent una espècie invasora, que remou sediments, empitjora la qualitat de l’aigua i dificulta la presència d’espècies autòctones que contribueixen a mantenir l’equilibri ecològic. 

Un ecosistema amb biodiversitat autòctona saludable és més resilient, millora els processos naturals de depuració i genera una aigua més estable abans del tractament humà. Això facilita la potabilització i redueix riscos per a la qualitat final de l’aigua. La terbolesa no és l’estat natural de les basses i estanys quan es troben en bon estat ecològic. 

Un parc d’ús públic amb criteris clars 

El Parc de l’Agulla continua sent un espai privat, d’ús públic per a activitats de lleure compatibles amb la seva funció hidràulica. El nou reglament regula aquelles pràctiques que poden comprometre la qualitat de l’aigua o l’equilibri ecològic del llac i estableix que determinades activitats requereixen autorització prèvia.  

Protegir el llac és protegir l’aigua que arriba a les llars. La gestió responsable d’aquest espai natural és una garantia directa per a la salut i el futur del territori. 

Podeu consultar el nou reglament en aquest enllaç.

TRANSEQUIA-2025-63799

La Transéquia arriba als 4.000 participants i ho té tot a punt per a la caminada de diumenge

La Transéquia 2026, que se celebrarà aquest diumenge 15 de març, ja ha arribat als 4.000 participants inscrits. L’organització dona pràcticament per tancades les inscripcions d’aquesta edició, que tornarà a reunir milers de caminadors, corredors i ciclistes al llarg del recorregut entre Balsareny i Manresa, seguint el traçat històric de la Séquia.

La jornada combinarà esport, natura i patrimoni, amb diversos punts d’avituallament i activitats al llarg del recorregut perquè els participants puguin gaudir d’una caminada festiva i familiar. Amb els anys, la Transéquia s’ha consolidat com una de les cites populars més participatives del Bages i una oportunitat per descobrir el paisatge i la història vinculada a la Séquia.

Tot i haver assolit ja els 4.000 inscrits, l’organització reservarà 50 places addicionals que es podran adquirir presencialment el dissabte a l’InfoSéquia, situat al Parc de l’Agulla, de 10h a 14h i de 16h a 19h.

Com en les darreres edicions, l’esdeveniment manté també el component solidari: cada participant aporta un euro en el moment de la inscripció que enguany es destina al Servei d’Acompanyament al Dol de la Catalunya Central.

L’organització fa una crida als participants a recollir els dorsals el dia abans per evitar cues, arribar amb temps als punts de sortida, seguir les indicacions dels voluntaris i respectar l’entorn natural i el patrimoni que acompanya el recorregut. Tot està preparat perquè la Transéquia torni a ser, un any més, una gran festa del territori.

rodadepremsa_transequia

La Transéquia tornarà a mobilitzar milers de persones al voltant de la Séquia

Les inscripcions ja estan obertes per a la 42a edició, que se celebrarà el 15 de març amb un màxim de 4.000 participants

Santpedor serà el municipi amfitrió d’una jornada que tornarà a combinar esport, natura i solidaritat al llarg del recorregut de la Séquia

La Transéquia celebrarà el pròxim 15 de març de 2026 la seva 42a edició, consolidada com una de les activitats esportives populars més participatives de la Catalunya Central. L’organització preveu reunir milers de persones en una jornada que combina esport, natura i solidaritat al llarg del recorregut de la Séquia.

L’edició d’enguany tindrà Santpedor com a municipi amfitrió, un paper destacat dins l’esdeveniment que reforça el vincle històric del municipi amb la Séquia i amb aquesta cita esportiva i popular.

Presentació oficial

La 42a edició de la Transéquia s’ha presentat oficialment avui al Parc de l’Agulla, en un acte que ha servit per donar a conèixer les principals novetats i detalls organitzatius de l’edició 2026.

La presentació ha comptat amb la participació d’Anjo Valentí Moll, regidor d’Esports i Salut de l’Ajuntament de Manresa; Tània Infante, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa; Eudald Serra, director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil i coordinador del Parc de la Séquia; Noelia Pastor, directora de Gesport; Samir Sarmini, director del Centre de Banca de Clients BBVA de Manresa, i Carles Perarnau, coordinador i terapeuta del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central.

L’esdeveniment és organitzat per la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, amb el suport tècnic de Gesport, i manté el límit de 4.000 participants, xifra que ja es va assolir en l’edició anterior.

Durant la roda de premsa, Anjo Valentí Moll, regidor d’Esports i Salut de l’Ajuntament de Manresa, ha destacat que la Transéquia promou l’esport i els hàbits saludables i posa en valor el patrimoni de la Séquia, i ha remarcat el suport municipal amb el servei de bus i el dispositiu d’ambulàncies.

Tània Infante, regidora de Cultura, ha recordat que la Transéquia neix de la Festa de la Llum i que la va impulsar la Jove Cambra el 1985. Ha subratllat la singularitat de la Séquia, una obra medieval de 25 km amb només 10 metres de desnivell.

Eudald Serra ha remarcat la dimensió logística i solidària de l’esdeveniment i el paper clau del voluntariat.

Diferents modalitats

La Transéquia ofereix diverses modalitats per adaptar-se a les preferències de tots els participants:

  • Caminant: Recorreguts de 24, 18 i 10 km des de Balsareny, Sallent i Santpedor, respectivament.
  • Bicicleta: Quatre rutes (curta, mitjana, llarga i aventura), amb opcions per a ciclistes de tots els nivells.
  • Corrent: Un repte de 25 km per als corredors més apassionats.
  • Handbike: Una modalitat inclusiva per a persones amb mobilitat reduïda, pionera a Catalunya des de 2015.

Una jornada també solidària

Com cada any, la Transéquia manté el seu vessant solidari a través de l’euro solidari, que enguany es destinarà al projecte “Comunitats que curen”, impulsat pel col·lectiu Caminant Plegats en el Dol de la Catalunya Central.

El projecte té com a objectiu combatre la soledat no desitjada i afavorir la inclusió social de persones en situació de vulnerabilitat a Manresa i al Bages. La iniciativa combina acompanyament emocional, activitats comunitàries, caminades en entorns naturals i propostes culturals com a eines per generar vincles, reforçar el benestar emocional i crear xarxes de suport estables al territori.

Carles Perarnau ha agraït ser el projecte escollit per l’euro solidari, i que permetrà reforçar l’acompanyament a persones en dol i crear grups per generar xarxa i suport comunitari, amb accions inclusives per a totes les edats. Eudald Serra ha recordat que l’euro solidari és voluntari i que l’any passat hi van contribuir més de 3.000 participants.

Inscripcions

Noelia Pastor, directora de Gesport, ha explicat que les inscripcions mantenen bon ritme, i que es preveu arribar a les 2.000 aquest cap de setmana.

Les inscripcions ja estan obertes al web oficial de la Transéquia (www.transequia.cat) i es tancaran el 12 de març a les 9 del matí o quan s’esgotin les places disponibles. No es podran realitzar inscripcions presencials, ni el mateix dia de l’esdeveniment.

La recollida d’acreditacions es podrà fer el dia abans de la prova al Parc de l’Agulla, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores, o bé el mateix dia a l’estació d’autobusos de Manresa i a les poblacions d’inici de rutes per a caminants i corredors, o al Parc de l’Agulla per a ciclistes.

Final al Parc de l’Agulla

El Parc de l’Agulla tornarà a ser el punt final de totes les modalitats i el centre neuràlgic de la jornada, on es concentraran els participants un cop finalitzats els recorreguts.

La Transéquia comptarà novament amb la Minitranséquia, que enguany arriba a la seva onzena edició amb una àmplia programació d’activitats pensades per als més petits. L’espai, situat al Parc de l’Agulla, al costat de la zona de jocs infantils i a la part alta del parc, oferirà propostes per a infants de 3 a 12 anys, amb activitats com tallers, esports, jocs i teatre.

La Minitranséquia funcionarà d’11 a 14 h i serà gratuïta, consolidant-se com una proposta familiar que complementa la jornada esportiva.

Voluntariat i col·laboració

L’organització ha fet una crida al voluntariat per ajudar en el desenvolupament de l’activitat. Les persones interessades poden inscriure’s a través del web oficial de la Transéquia.

L’esdeveniment compta amb la col·laboració de nombroses empreses i entitats del territori, que contribueixen amb productes i serveis per fer possible la jornada. Des de fa més de deu anys, la Transéquia té el suport de BBVA com a patrocinador principal. L’entitat financera col·labora amb la iniciativa reafirmant el seu compromís amb la Catalunya Central. Tal i com ha comentat Samir Sarmini, per a BBVA, aquesta aliança suposa donar impuls a una activitat esportiva, sostenible i solidària, en coherència amb la seva aposta per combatre el canvi climàtic i promoure un creixement més inclusiu.

La presentació també ha tingut un record per Alabern, especialment en aquestes dates properes a les Festes de la Llum, reforçant el vincle històric entre la ciutat, la Séquia i l’esperit que dona sentit a la Transéquia.

a1007a45-bb7d-4dc7-a083-d909516a7985

Els guardonats amb el Premi Séquia 2026 reivindiquen l’educació i el lleure educatiu

Alba Baltíerrez i l’escoltisme de Manresa van recollir ahir els guardons, que enguany han arribat a la desena edició

Els guardonats van solidaritzar-se amb les reivindicacions del moviment educatiu i van demanar més reconeixement per al lleure educatiu

Manresa, 19 de febrer de 2026.– La mestra Alba Baltíerrez i Alier i l’escoltisme de Manresa van recollir ahir la desena edició del Premi Séquia, un reconeixement convocat per la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages – UManresa per reconèixer actituds positives i constructives en benefici del progrés de la societat manresana. El premi s’atorga amb dues modalitats: una d’individual, que aquest any ha estat per a Alba Baltíerrez, i una altra de col·lectiva, que ha reconegut l’escoltisme manresà representat pels agrupaments Cardenal Lluch, Antoni Gaudí, Cavall Bernat i La Salut.

Els guardonats van aprofitar les seves intervencions per agrair el reconeixement públic que representen i van reivindicar tant l’educació i els seus professionals com la importància i la necessitat de donar més suport al lleure educatiu.

La mestra Alba Baltíerrez i Alier, fundadora de l’escola Flama i impulsora del projecte Puntal de suport escolar a estudiants amb problemes d’aprenentatge, va dir que recollia el premi en nom de totes les persones que han treballat al seu costat en tots aquests projectes. Es va referir també a la importància de la vocació per exercir de mestre i va afirmar que “ser mestre es porta a dins”. Va aprofitar el parlament per expressar la seva preocupació pel desprestigi que pateix el món de l’educació i els seus professionals. Va lamentar que no disposin de prou recursos per atendre la diversitat i per treballar en bones condicions, motius que justifiquen, va dir, les mobilitzacions que estan protagonitzant.

El parlament de l’escoltisme manresà, que van compartir membres dels quatre agrupaments premiats, també va tenir un component reivindicatiu. Declarant-se hereus de la trajectòria de les persones que van impulsar aquest moviment a Manresa, van afirmar que aquest havia de ser un premi compartit entre totes les persones, col·lectius i famílies que el fan possible. De tota manera, van denunciar la precarietat i la burocràcia que pateix el sector, així com el fet que la veu dels joves sigui ignorada. En les seves intervencions van reclamar més recursos i suport institucional i més reconeixement, perquè “formem part de l’educació no formal que contribueix a formar en el compromís, la solidaritat i l’esperit crític”.

10 anys de reconeixements

El lliurament del premi es va fer al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, en el marc del programa de la Festa de la Llum. També hi van intervenir el vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa, Antoni Ventura Ribal, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i el director general de la Fundació Universitària del Bages, Antoni Llobet Mercadé.

Ventura va destacar que aquest reconeixement hagi arribat a 10 anys i que es continuï premiant les actituds de lluita contra les adversitats i de compromís amb la ciutat. Segons ell, aquesta iniciativa ha servit per “donar visibilitat a iniciatives que d’altra manera haurien passat desapercebudes”.

De la seva banda, Antoni Llobet va assegurar que un dels valors més importants que transmeten els premis és “que ningú pot fer res bé sol”. A més de compartir les reivindicacions expressades pels premiats, Llobet va fer una crida a favor d’una educació que es basi “en l’empatia, el respecte, la dignitat i la tendresa”.

L’alcalde de la ciutat va tancar les intervencions reconeixent la tasca que ha fet la societat civil per pal·liar les mancances i problemes d’“un país amb un estat absent”. Segons Aloy, els premiats són exemples d’aquesta societat civil organitzada. Com van fer els guardonats i com va fer Llobet, l’alcalde es va sumar a la reivindicació del moviment educatiu i a la de totes les persones que treballen per una educació de qualitat.

L’acte es va completar amb una breu actuació musical a càrrec de membres del Cor Jove de la Fundació Universitària del Bages – UManresa, integrada per estudiants de la Universitat.

Els guanyadors van rebre una escultura de l’artista manresà Ramon Oms. Els premiats també van signar al llibre d’honor del guardó.

Exterior museu

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa impulsa la redacció del seu Pla Estratègic

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa ha desenvolupat la redacció del Pla Estratègic del museu, un document clau que ha de definir les línies de treball, els objectius i les prioritats de l’equipament per als propers anys.

La redacció del Pla Estratègic s’ha dut a terme mitjançant un procés participatiu basat en un seguit de reunions i consultes amb els principals grups d’interès del museu, així com amb entitats col·laboradores i institucions vinculades a la seva activitat. Aquest treball col·laboratiu ha permès recollir mirades diverses, detectar necessitats i expectatives, i construir una visió de futur compartida.

El Pla neix amb la voluntat de dotar el museu d’un marc de planificació clar i compartit, que permeti afrontar els reptes actuals del sector museístic i reforçar el paper del Museu de l’Aigua i el Tèxtil com a equipament de referència en la conservació, difusió i interpretació del patrimoni industrial, de l’aigua i del tèxtil, en especial de la Cinteria.

El procés de redacció ha permès analitzar la situació actual del museu, el seu context institucional i territorial, així com definir una visió de futur alineada amb els nous models de museu social, accessible, inclusiu i compromès amb la sostenibilitat, la comunitat i els drets culturals. El Pla Estratègic també estableix les bases per impulsar projectes, millorar la gestió interna, reforçar la cooperació amb altres institucions i adaptar l’oferta del museu a les necessitats dels públics.

Aquest Pla Estratègic ha estat redactat per la Margarida Loran i Gili, consultora independent especialitzada en gestió patrimonial i museística, amb una llarga trajectòria en desenvolupament estratègic de museus i organitzacions culturals a Catalunya i internacionalment.

Amb aquest treball, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa fa un pas endavant per consolidar-se com un espai actiu, obert i connectat amb el territori, preparat per afrontar els canvis i oportunitats dels propers anys.

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona