m 2024-05-09 Culla escola G Portabella 20240509_095215

Impulsem un refugi de papallones a la Casa de la Culla

Aquesta iniciativa, que anirà acompanyada d’un cicle d’activitats de març a novembre, vol fomentar la biodiversitat urbana i sensibilitzar sobre la importància dels poŀlinitzadors


El pròxim 15 de febrer, el Parc de la Séquia inicia un cicle d’activitats a la Casa de la Culla a l’entorn de les papallones i altres insectes poŀlinitzadors, amb l’objectiu de convertir-la en un refugi de papallones i un espai actiu de ciència ciutadana.


Un nou espai per a la biodiversitat i l’educació ambiental
El projecte preveu la creació d’espais especialment dissenyats per a les papallones i altres poŀlinitzadors, amb l’ajuda de la ciutadania, i ho acompanyarà de programes educatius i de sensibilització. L’objectiu és oferir a escoles i ciutadans un espai on connectar amb la natura a la ciutat, i entendre la importància de la conservació de la biodiversitat en entorns urbans.


Les activitats compten amb el suport de diverses entitats del món natural, com el Catalan Butterfly Monitoring Scheme i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, que ja compta amb un jardí de papallones.


Ciència ciutadana: implicació activa de la comunitat
Un dels aspectes que més es vol destacar en aquest projecte és el seu enfocament de ciència ciutadana, és a dir, convidar veïns i veïnes de Manresa a implicar-se activament en el seguiment i monitoratge de les poblacions de papallones a través de diverses activitats. Aquest procés permetrà obtenir dades valuoses per a la recerca científica i, al mateix temps, fomentarà un major compromís amb la conservació del medi ambient.

Calendari d’activitats
15 de febrer: Explora el món de les papallones i converteix-te en científic
17 de maig: Taller de reconeixement de papallones i plantes del jardí beneficioses per les papallones
16 d’agost: Taller de fotografia de natura
15 de novembre: Festa de les Cuques
Del 3 de març al 30 de novembre: Monitoratge de papallones

Pel proper curs 25-26 es crearan diverses activitats educatives relacionades amb els poŀlinitzadors i l’evolució del clima, adreçades als cicles de primària i secundària.

Més informació i reserves a www.parcdelasequia.cat/agenda

Cartel·la i peces

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil millora l’accessibilitat amb noves cartel·les a l’exposició de la cinteria

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil ha renovat les cartel·les de l’exposició dedicada a la cinteria amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat per a tots els visitants. Aquesta nova instal·lació inclou una tipografia més llegible, textos ampliats i un contrast de colors que millora la visibilitat per a persones amb dificultats visuals, a la vegada que facilita la comprensió per a tots els públics.

A més, les noves cartel·les inclouen els tracks de l’audioguia associats a cada espai de l’exposició, oferint una experiència més interactiva, àgil i accessible, afavorint una millor connexió amb els continguts i les col·leccions.

Amb aquesta renovació, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil reitera el seu compromís de fer més accessibles els espais i serveis culturals per a tota la comunitat, millorant l’experiència dels visitants independentment de les seves capacitats a la vegada que continua treballant en la implementació de mesures que afavoreixin el desplegament del pla d’accessibilitat redactat recentment. 

Festa de la llum

La Festa de la Llum, l’Aixada i la Transèquia presenten els seus cartells

El manresà Joaquim Falcó, la surienca Maria Vila i el barceloní David Pastor signen les imatges de la celebració local, la fira medieval i la caminada popular, respectivament

Ja hi ha les imatges que faran de capçaleres de la programació de la Festa de la Llum, Fira de L’Aixada i Transéquia 2025, esdeveniments festius que tindran lloc a Manresa del 7 de febrer al 16 de març. La presentació pública marca l’inici dels actes de preparació de la festa manresana més tradicional que ofereix a ciutadans, ciutadanes i visitants una àmplia programació que combinarà novetat i tradició, i que els pròxims dies es donarà a conèixer amb detall.

Els autors de les imatges en l’edició d’enguany són Joaquim Falcó Pujol (Festa de la Llum), Maria Vila Joncadella (Aixada) i David Pastor Ussetti (Transéquia). Els cartells han estat presentats per la regidora de Cultura i Llengua de l’Ajuntament de Manresa, Tània Infante Martínez; el president del Club Atlètic Manresa, Jordi Roy Torras; el director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil, Eudald Serra Giménez; el representant de l’Associació Misteriosa Llum, Jesús Sagués Llombart; el coordinador de l’Associació Manresa de Festa, Joan Orriols Padró; i l’artista Joaquim Falcó.

La Festa de la Llum 2025 arrencarà el dia 7 de febrer i finalitzarà el 16 de març amb la Transéquia. La Fira de L’Aixada se celebrarà els dies 1 i 2 de març. Aquest any, el Club Atlètic Manresa és l’entitat administradora de la festa, amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de l’Escola Manresana d’Atletisme (EMA), nascuda l’any 1975, planter dels atletes del club i referent de la promoció de l’atletisme a Catalunya.

La imatge de la Festa de la Llum
La imatge del cartell de la Festa de la Llum és obra de Joaquim Falcó Pujol (Manresa 1958) és un pintor manresà de projecció internacional convertit en un dels artistes més internacionals de la capital del Bages. Deixeble d’Estanislau Vilajosana, ha exposat a ciutats com París, Nova York, Madrid i Osaka. La seva obra ha estat identificada amb el pop art, tot i que la seva tècnica és molt diferent, ja que és més dinàmica feta amb esquitxades i regalims. També hi ha a les pintures de Joaquim Falcó un vessant més expressionista on el protagonisme el té la taca i la pintura aigualida.

Falcó ha assegurat que ha aprofitat l’ocasió de dissenyar el cartell representatiu de la Llum per fer un quatre d’original d’1 x 1 metre, que serà donat al Museu de Manresa, “atès que el Museu té una obra meva de fa trenta anys i d’aquesta manera tindran una obra més recent”.

La imatge de la Fira de L’Aixada

El cartell d’enguany de la Fira de L’Aixada està signat Per Maria Vila Juncadella (Súria, 1991). Va estudiar il·lustració a l’Escola Massana de Barcelona (2009/2012), Visual Communication al KHIO d’Oslo (2011) i Disseny gràfic a l’Escola d’Art Josep Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat (2012/2016).

Ha col·laborat amb l’estudi de disseny gràfic i comunicació Postdata a Barcelona desenvolupant projectes i campanyes per institucions com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona o el CCCB, entre altres. Recentment amb el nom de l’estudi ‘aquestamaria’ ha desenvolupat campanyes per l’Ajuntament de Manresa i l’Ajuntament de Santpedor i ha col·laborat amb marques com Funky Bakers, Familia Osorio o Holded.

Maria Vila ha assegurat que amb aquesta imatge “li he volgut donar el protagonisme als personatges principals i icònics de la festa a través d’una escena davant l’església del Carme. L’ambient és místic i alegre a la vegada, i el lloc de llums i colors vol que el pòster cridi l’atenció del públic”.

La imatge de la Transéquia
La imatge d’aquesta edició de la Transéquia és obra de David Pastor Usetti. Es tracta d’un muntatge fotogràfic artístic amb les diferents modalitats en què es pot fer (a peu, corrent o amb BTT) aquesta tradicional prova esportiva i lúdica, que enguany celebrarà al 41a edició.

Pastor és un dissenyador gràfic establert a Barcelona amb una llarga trajectòria dins el món del disseny i la publicitat. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i graduat superior en Disseny Gràfic, amb experiència professional tant en petits estudis de disseny i marques comercials, com a freelance o en grans agències internacionals de publicitat com TBWA o Edelman.

Ha treballat per a marques com Astrazeneca, Alexion, PayPal, SEAT, Xbox, Estrella Damm, HP, Ikea, Audi, Martini o Adidas.

Algunes de les seves campanyes han estat reconegudes a festivals com Cannes Lions, D&AD, El Ojo, Clio Awards, El Sol, Eurobest i altres.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil supera les 3.000 peces inventariades

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per dur a terme l’inventari i documentació d’una nova sèrie d’adquisicions per a la seva col·lecció. Aquest projecte ha consistit en registrar, catalogar i digitalitzar 345 peces que han estat donades al museu, enriquint així el seu fons patrimonial arribant a les 3092 peces.

Aquest treball no només permetrà una millor conservació i identificació dels objectes, sinó que també facilitarà la tasca d’optimització de les reserves del museu. En línia amb el programa Re-Org de l’ICCROM, que busca millorar l’organització dels fons i els espais d’emmagatzematge, l’inventariat constitueix una peça fonamental per a aconseguir una millor gestió dels objectes. Disposar d’un inventari complet i detallat dels elements permetrà implementar sistemes d’emmagatzematge més eficients i dur a terme la reorganització dels fons de manera més efectiva.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil redacta el Pla d’accessibilitat de l’equipament


Gràcies a un ajut del departament de cultura de la Generalitat, s’ha redactat un pla d’actuació que té per objectiu dotar progressivament l’equipament amb les condicions d’accessibilitat necessàries per garantir l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o altres dificultats d’interacció amb l’entorn.

Els objectius principals que ens hem encomanat amb aquest pla ens ajudarà a desenvolupar una estratègia adaptada a la realitat del Museu, que, aplicada, ens servirà per a:

– Implementar íntegrament la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya d’acord amb els criteris establerts en el reglament que la desplega, el Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’Accessibilitat.

– Aplicar l’article 131.2, 131.3, 131.4 i 131.5 del Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Codi d’Accessibilitat. Aquest diu: els museus inclosos en la xarxa de museus, els equipaments d’arts visuals inclosos en el Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, les biblioteques, els arxius i, en general, tots els establiments i serveis culturals de naturalesa similar a disposició del públic han d’elaborar i posar en pràctica un pla d’accessibilitat que, addicionalment a les mesures referents al mateix edifici i la relació amb el seu entorn, inclogui l’accessibilitat dels serveis que ofereix i els continguts

També es treballarà per seguir les directrius marcades pel Departament de Cultura amb el Pla de Museus 2030 i el Pla d’accessibilitat de museus i centres i espais visuals de Catalunya, que tenen com a punts principals els següents aspectes:

– Enfortir la vinculació amb la societat: accés, participació i educació.

– Promoure l’accessibilitat universal.

– Incentivar el compromís social i la participació de la ciutadania.

– Avaluar l’accessibilitat dels espais, recursos comunicatius i serveis del museu. Detectar elements no accessibles i planificar intervencions correctives de manera progressiva, seguint un pla d’etapes. 

 – Promoure la formació i la sensibilització en accessibilitat universal entre els professionals que treballen en el museu.

– Incrementar i reforçar la dedicació envers els públics i la ciutadania, per tenir un impacte positiu en les seves vides.

– Afrontar els reptes de futur per atendre audiències cada vegada més diverses, formats cada vegada més interactius i tecnologies cada vegada més avançades i personalitzades.

– Crear sinergies i treballar en xarxa amb entitats i associacions de persones amb discapacitat.

– Generar espais i projectes cooperatius i de cocreació, fomentant la seva participació activa.

– Atraure públics allunyats dels circuits culturals habituals mitjançant relacions amb mediadors del tercer sector del territori que facilitin la seva incorporació.

– Esdevenir una institució inclusiva i accessible de referència al territori.

– Reafirmar el compromís del Museu en la seva voluntat de millorar la qualitat de vida de les persones i construir un entorn on tothom pugui gaudir plenament d’una vida independent en igualtat de condicions.

– Millorar la marca i ser coherents amb la nostra responsabilitat social corporativa.

En un equipament ja existent com el Museu de l’Aigua i el Tèxtil, l’accessibilitat és un procés evolutiu, no una meta instantània, per tant, s’aposta per incorporar el concepte d’accessibilitat universal de manera transversal en la gestió de la institució, assegurant una cohesió entre tot el seu equip humà sota aquests principis. Pel correcte desenvolupament del Pla d’accessibilitat, la participació de tot l’equip tècnic i directiu juga un paper fonamental. Així, l’accessibilitat no dependrà únicament d’un departament o àrea tècnica específica.

m - DSC03012-Pano

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa s’incorpora a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

L’adhesió permet al museu accedir als recursos i serveis de la Diputació i el treball en xarxa amb una seixantena d’equipaments museístics de la província

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil (MAT) de Manresa s’ha incorporat a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona. A partir d’ara, i gràcies al conveni d’adhesió, el MAT podrà accedir als recursos i serveis que ofereix la Diputació de Barcelona, i compartir projectes i treballar en xarxa amb la resta de museus. Amb aquesta incorporació són ja 65 equipaments de 51 municipis els que integren la XML, que està coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació Barcelona.

Per al MAT, formar part de la xarxa suposa un reconeixement a la rellevància d’aquest museu manresà, que compta amb un important fons històric relacionat amb la indústria de la cinteria i també amb l’aigua. També és un reconeixement de la tasca de divulgació i conservació que porta a terme a través de l’equipament.

En aquest sentit, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa és un equipament museístic de referència sobre l’evolució social i econòmica de la ciutat, però també del Bages i de la Catalunya Central. Ubicat als Dipòsits Vells, compta amb dues exposicions permanents, vinculades amb el món de la cinteria i de l’aigua, que permeten al visitant fer un recorregut per la història del tèxtil i dels usos de l’aigua des del segle XIV fins a l’actualitat, partint de la construcció de la Séquia, que va permetre el desenvolupament del territori d’una forma que hagués estat inviable sense aquest recurs.

L’exposició de la cinteria és una de les més importants d’Europa i és el referent d’aquest món dins el Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Pel que fa a l’exposició de la Séquia i la distribució de l’aigua a Manresa, explica la importància patrimonial d’aquesta construcció, de les més importants d’Europa pel que fa l’enginyeria hidràulica medieval.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa és un equipament municipal que està gestionat per la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia. Tot i que ara s’ha adherit a la Xarxa de Museus Locals de la diputació, aquest equipament manresà forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. L’espai es pot visitar de dimarts a diumenge de 10 a 14 hores. S’hi ofereixen activitats i tallers per a públic escolar, a més d’una àmplia oferta per famílies i grups organitzats.

La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural, manté una política d’assessorament i cooperació en matèria de patrimoni cultural i de museus de gestió municipal, creant l’any 2001 la Xarxa de Museus Locals amb l’objectiu de treballar conjuntament amb els municipis adherits per tal de posar en pràctica programes de conservació, documentació, gestió i difusió del seu patrimoni cultural i natural, complementant i enriquint les actuacions que porten a terme els seus museus.

L’adhesió a la xarxa es va formalitzar el passat 25 de novembre i suposa una ampliació del conveni existent des del 2021, entre l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona, que en aquell moment feia efectiva l’adhesió a la xarxa del Museu de Manresa.

Premis Bonaplata

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia rep el premi Bonaplata de col·laboració amb l’Associació del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica i l’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC)

El dia 2 de desembre, el vicepresident de la fundació, Antoni Ventura i Ribal, va recollir el guardó, que reconeix el vincle de l’entitat amb l’associació en la defensa i divulgació del patrimoni científic i tècnic de Catalunya

Durant la celebració de la 32ª edició dels premis Bonaplata i Bonaplata joves a l’auditori del col·legi d’enginyers de Barcelona, es va reconèixer el Parc de la Séquia (Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia) amb el premi “Josep Alabern i Valentí de col·laboració amb l’AMCTAIC”, un guardó que porta el nom de qui fou el president de l’entitat durant els darrers anys i que a la vegada també va ser promotor de diverses iniciatives en favor del coneixement i conservació del patrimoni industrial del país, especialment a la Catalunya Central.

Alabern va ser l’ideòleg del Parc de la Séquia, el nom comercial de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia, que es va fundar l’any 2011, hereva de la fundació per a la Promoció del Museu de la Tècnica de Manresa. Aquesta entitat integra diversos espais i equipaments que divulguen sobre la importància de l’aigua per al desenvolupament humà, especialment a la ciutat de Manresa i al Pla de Bages. Es tracta d’una fundació participada per l’empresa plurimunicipal d’Aigües de Manresa i la Junta de la Séquia, la comunitat de regants que s’encarrega del manteniment del canal medieval de la Séquia. Des de la fundació s’organitzen tot tipus d’activitats divulgatives, així com visites, tallers o conferències al Museu de l’Aigua i el Tèxtil, al Centre de l’Aigua de Can Font, a la Casa de la Culla i al Parc de l’Agulla i el Canal de la Séquia des del punt d’informació i d’acollida de visitants de l’Infoséquia.

Alabern, qui també fou director-gerent d’Aigües de Manresa i secretari de la Junta de la Séquia, des dels inicis va tenir molt present l’AMCTAIC per ser un motor de difusió de les activitats de la fundació i en va fer partícip el seu personal.

L’actual vicepresident de la fundació i també gerent d’Aigües de Manresa, Antoni Ventura i Ribal, va recollir el premi en reconeixement a aquest llegat.

Els Premis Bonaplata de l’AMCTAIC tenen com a objectiu reconèixer la tasca dels professionals, entitats i institucions que treballen per la preservació, restauració i difusió del patrimoni industrial català, i alhora destacar la importància d’aquesta part del patrimoni en el conjunt de la cultura catalana.

Els guardons es distribueixen en diverses categories:

  • Restauració de patrimoni industrial: premi a la conservació i restauració d’edificis, instal·lacions o maquinària industrial.
  • Projectes de difusió i educació: premi a les iniciatives que fomentin el coneixement i la divulgació del patrimoni industrial, com exposicions, programes educatius o publicacions.
  • Investigació i documentació: premi a treballs de recerca, estudis o publicacions sobre el patrimoni industrial.

El projecte SMITour es reuneix a Terrassa per impulsar el turisme industrial mediterrani

La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) ha organitzat els dies 20 i 21 de novembre una nova trobada del projecte europeu del programa Interreg Euro-MED “Smart Industrial Tourism in the Mediterranean (SMITour)”, que té com a objectiu impulsar el turisme industrial al Mediterrani. Aquest esdeveniment va reunir representants de cinc països europeus i experts i expertes del sector per continuar treballant en un model turístic més sostenible, intel·ligent i innovador.

La jornada va començar amb la reunió del Comitè de Direcció, celebrada al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa. Durant aquesta sessió, els socis del projecte van compartir avanços rellevants en l’ús de tecnologies per a millorar l’experiència turística, com ara la digitalització i l’aplicació de solucions immersives que fan més atractius els espais de patrimoni industrial. Després de la reunió, van aprofitar per visitar el Museu de l’Aigua i el Tèxtil. Posteriorment, els participants van visitar Mosaics Martí, una indústria viva de Manresa, on van conèixer com s’elaboren els mosaics hidràulics, destacant la integració del patrimoni industrial a l’oferta turística.


A la tarda, la Masia Freixa de Terrassa va acollir el taller “Reptes i oportunitats del turisme industrial a Catalunya”, on van participar un total de 38 persones representants de museus, municipis, empreses, etc. adherits a la xarxa. A través de la metodologia de design thinking els participants van explorar nous enfocaments per a la digitalització i la promoció del turisme industrial. L’èxit del taller va mostrar com la col·laboració entre els diferents actors del sector és crucial per generar idees noves i efectives.


El segon dia va estar dedicat a les presentacions tècniques i a visites de camp per mostrar el potencial del patrimoni industrial com a element clau de desenvolupament turístic. La delegació va visitar el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), la Tèrmica Roca Umbert i el taller Sarandaca, a Granollers, on van poder veure exemples concrets d’integració entre patrimoni i innovació en experiències turístiques.


Entre les conclusions principals de la trobada, es va subratllar la necessitat d’impulsar l’ús d’eines digitals immersives i fomentar una major col·laboració entre administracions públiques, empreses privades i comunitats locals per garantir un desenvolupament sostenible. Els socis van acordar continuar treballant en un Pla d’Acció Mediterrani, que s’integrarà en les properes fases del projecte i es presentarà en futures reunions.


La XATIC reafirma el seu compromís amb la promoció del turisme industrial, contribuint a transformar el patrimoni en un motor de desenvolupament cultural i econòmic. La col·laboració amb altres entitats mediterrànies i el suport als projectes europeus demostren que el turisme industrial és una eina potent per al territori.


Per a més informació sobre el projecte, podeu consultar la pàgina oficial del projecte:
https://smitour.interreg-euro-med.eu.

Imatge de WhatsApp 2024-11-15 a les 08.46.05_e174a99b

Se celebra a Tortosa el XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana

El passat cap de setmana, Tortosa va acollir el XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, una trobada que enguany ha girat al voltant del tema central “Els rius, territori, societat i cultura”. Aquest eix temàtic ha servit per aprofundir en la relació entre les comunitats i els entorns fluvials, destacant el paper dels rius com a motors històrics, socials i culturals.

En representació de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, Estefania Santacreu, coordinadora d’activitats, recerca i exposicions del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, i Eudald Serra Giménez, director del mateix museu, van presentar la comunicació titulada “Manresa, entre dos rius i un canal”. Aquesta intervenció va posar de manifest la importància de la confluència dels rius Cardener i Llobregat i del Canal de la Sèquia en el desenvolupament històric i econòmic de la ciutat de Manresa.

El congrés ha estat una oportunitat única per intercanviar idees i experiències entre centres d’estudis, reforçant el coneixement sobre el patrimoni fluvial dels territoris de parla catalana i destacant la seva importància per al futur sostenible de les comunitats.