El museu de l’aigua i el tèxtil acull una exposició inèdita sobre els biomaterials

Projectes i iniciatives diverses tant nacionals com internacionals es presenten al museu manresà de la mà de “FuturaFP” que aglutina els estudis de formació professional de la família tèxtil, confecció i pell

En el marc de la proposta “A Manresa l’abril és tèxtil”, que tindrà el seu epicentre el dia 19 d’abril amb la celebració de les primeres jornades de tèxtil sostenible, des d’avui 9 d’abril i fins el diumenge dia 21, es podrà visitar l’exposició “Biomaterials: Explorant el món de la Bio-Creativitat”.

En un moment en què la sostenibilitat i la cura pel medi ambient formen part de l’actualitat, es proposa que el públic descobreixi el món dels biomaterials. Un sector innovador que està canviant la indústria a partir de la idea de circularitat, amb la voluntat de transformar els residus que fins ara es llençaven, en materials valuosos que es poden utilitzar per crear d’altres productes començant a la cuina de casa, aprofitant el rebuig del que mengem o consumim.

Encapçalant aquesta transformació, el món del tèxtil i la moda és una plataforma de desenvolupament d’aquests biomaterials amb formes i textures que no només són atractives estèticament sinó que són ètiques i profundament respectuoses amb el planeta. Una profunda revolució que succeeix a la intersecció entre creativitat i ciència, i que espera obrir la ment a noves formes i nous productes així com formes de treballar.

L’exposició presenta una selecció de projectes de tota Europa, la majoria dels quals ja s’estan al carrer en forma de sabates, complements, peces de roba… així com propostes que encara es troben en fase d’estudi.

La mostra es podrà visitar de forma gratuïta en horari de museu, de dimarts a diumenge de 10 a 14 i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, ProManresa i la Diputació de Barcelona.

Aprèn amb els ratpenats

El passat dissabte 3 de febrer, al Centre de l’Aigua de Can Font, vam fer una activitat familiar de descoberta del món dels ratpenats.

Les famílies van venir a mig matí per aprendre com són aquests petits mamífers, com viuen i perquè estan en perill. Vam descobrir que els ratpenats són importants per l’ecosistema i per a la vida a les ciutats també, i que els humans podem fer algunes accions per ajudar-los en el nostre poble o ciutat.

Gràcies a l’ajuda del conegut ornitòleg Marc Illa vam col·locar caixes refugi al parc de Can Font. Les caixes refugi no es poden col·locar a qualsevol lloc, s’ha de buscar un que sigui alt i que no hi hagi entrebancs per entrar, com per exemple branques. Vam triar els millors arbres del bosc de Can Font i vam penjar les caixes! Ara queda esperar que els ratpenats les vegin, els hi agradin i s’hi instal·lin! Entre que es posa una caixa niu i s’hi instal·len els ratpenats pot passar ben bé un any! Per tant haurem de tenir una mica de paciència.

Una part de l’activitat va consistir en fer volar la creativitat i crear un ratpenat. Us deixem algunes fotografies de les creacions dels petits amants de la natura.

 

Josep Alabern, a títol pòstum, i el Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista, recullen els Premis Séquia 2024

Dos fills de l’enginyer industrial Josep Alabern Valentí, Enric i Glòria Alabern, han recollit avui el Premi Séquia, en la categoria individual, atorgat al seu pare a títol pòstum. Durant l’acte també s’ha lliurat el premi en la categoria col·lectiva, que aquest any s’ha atorgat al Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) de la Catalunya Central, que ha recollit la presidenta de l’entitat, Rosa Serrano. L’acte de lliurament de la vuitena edició del Premi Séquia s’ha fet avui, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, en el marc del programa de la Festa de la Llum.

El Premi Séquia el convoquen la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages – UManresa amb l’objectiu de reconèixer persones i institucions que treballen amb actitud positiva i constructiva en benefici del progrés de la societat manresana i que són continuadores de l’esperit dels impulsors de la Séquia.

Coincidint amb l’acte de lliurament s’ha descobert una placa commemorativa dedicada a Josep Alabern al Museu de l’Aigua i el Tèxtil. Els seus fills, Enric i Glòria Alabern, han agraït el reconeixement amb “gratitud” perquè serveix com a “recordatori del seu impacte i del seu llegat, així com de la dedicació a tot allò en el que creia”. L’han definit com una persona “incansable fins als darrers moments” i han assegurat que estaria molt agraït d’haver rebut aquest homenatge.

De la seva banda, Rosa Serrano, presidenta del Centre de Recursos en Trastorn de l’Espectre Autista, ha agraït el reconeixement a un projecte col·lectiu que actualment compta amb 104 famílies sòcies i amb el suport de voluntaris, professionals, entitats, empreses i institucions que fan possible i contribueixen a fer més visible aquest trastorn. Al llibre d’honor del premi ha escrit que “no hem de voler canviar les persones amb autisme, sinó acceptar-les tal com són perquè la societat necessita tot tipus de persones”.

Valors de 700 anys que perduren

Creativitat, capacitat de diàleg, tenacitat i compromís amb la societat són alguns dels valors que ha destacat el director d’Aigües de Manresa, Antoni Ventura i Ribal, com a valors que mereixen el reconeixement del Premi Séquia. Valors que segons Antoni Llobet Mercadé, director general de la Fundació Aigües de Manresa, tenen el seu origen gairebé set segles enrere, quan els impulsors de la Séquia van fer front a l’emergència de la sequera amb determinació, enfrontant-se a les dificultats i amb voluntat de diàleg i concòrdia. D’aquells manresans “ens n’han arribat tant l’aigua com els valors que ara actualitzem amb aquests premis”.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha intervingut també en l’acte de lliurament de la vuitena edició dels premis, posant de relleu que “és un orgull per a la ciutat poder reconèixer persones i col·lectius que fan un servei a la societat”. Aloy ha tingut unes sentides paraules cap a Josep Alabern. D’ell n’ha destacat la saviesa i la ironia, el seu “manresanisme convençut, militant i crític” i la seva disposició “a sumar sempre per la ciutat”. Ha afirmat que era un home “intel·ligent, honest, estratega, pacient, humanista, un savi genial i únic que sabia mirar més enllà i que trobarem a faltar en època de sequera”.
Pel que fa al Centre de Recursos TEA, n’ha destacat la tasca de divulgació i de treball per a les persones i famílies afectades per aquest trastorn i la seva aportació per fer de Manresa una “societat més inclusiva i democràtica”. Segons Aloy, aquesta entitat fa una feina que és fonamental i que segurament “no s’agraeix mai prou”.

Els mèrits dels guardonats d’aquesta edició

Josep Alabern Valentí, que va morir el 4 de gener, era enginyer industrial de professió, va ser director-gerent d’Aigües de Manresa, va presidir la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i va ser secretari de la Junta de la Séquia. Segons el jurat, la seva figura connecta amb els valors que reconeix el Premi Séquia pel seu compromís amb la comunitat des de la direcció d’Aigües de Manresa, amb una clara vocació de servei públic per fer compatible un servei de qualitat i la viabilitat econòmica de l’empresa. El jurat també n’ha valorat la tenacitat en la divulgació del patrimoni industrial i, en especial, les infraestructures vinculades a la gestió de l’aigua, destacant l’estima a la Séquia de Manresa. El tercer dels valors que ha valorat el jurat del premi ha estat la gran capacitat de diàleg que va posar al servei de projectes estratègics per a la ciutat, sumant complicitats i ajudant a superar conflictes i dificultats. La convocatòria del Premi Séquia, en la qual va estar implicat des del primer moment, és un exemple d’aquesta suma de complicitats.

Pel que fa al premi en la modalitat col·lectiva, el jurat ha valorat que el Centre de Recursos del Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central per la fermesa i la tenacitat, l’enfocament a la recerca de solucions i la capacitat per teixir complicitats. El jurat ha posat de relleu el treball en la visibilització del trastorn de l’espectre autista i en la sensibilització de la societat per promoure la integració social de les persones afectades. També el treball col·lectiu i en equip per buscar solucions als problemes d’aquestes persones i les seves famílies i la capacitat de teixir complicitats amb diferents col·lectius per promoure accions solidàries que permetin finançar els serveis que ofereixen.

Vuit anys de Premis Séquia

En les edicions anteriors, els premis s’han lliurat a Pere Garcia (a títol pòstum), a la Cooperativa Mengem Bages (2017); al metge i investigador Pere Joan Cardona i a la Coral Infantil de les Escodines (2018); a Sebastià Catllà i a la Comunitat de Sant’Egidio (2019); a Anna Rotllan i el CAE, formació i serveis socioculturals (2020); a la directora de Càritas, Josefina Farrés, i als moviments informals i autogestionats que van ajudar en temps de Covid-19 a Manresa (2021) i a l’historiador i geògraf Francesc Comas i a l’Associació l’ERA, Espai de Recursos Agroecològics. En la darrera edició, el premi individual va ser per a la historiadora Conxita Parcerisas i el col·lectiu per al Servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa.