El Museu de l’Aigua i el Tèxtil redacta el pla director de l’exposició de l’aigua gràcies a un ajut de la Generalitat de Catalunya

L’actual exposició data del 2004 i el pla estratègic del Parc de la Séquia redactat el 2018 per l’empresa Catemocions ja contemplava aquesta necessitat.

El Museu de l’aigua i el tèxtil ha iniciat durant el segon semestre de 2023 la redacció d’un nou pla director per l’exposició de l’aigua. Es tracta d’una de les dues exposicions permanents del museu, que juntament amb la de la cinteria, explica l’evolució social i econòmica de Manresa i el pla de Bages a partir de la construcció de la Séquia el segle XIV.

L’exposició actual contempla un recorregut per conèixer aquest important element de l’enginyeria hidràulica medieval catalana a partir de diversos àmbits on pren especial importància el caràcter tècnic de l’exposició, hidrometria, hidrologia, el regadiu o la distribució domèstica.

Gràcies a la subvenció per a projectes estratègics de Museus, el MAT ha contractat dos especialistes en museografia, la consultora independent Margarida Loran i el gestor de patrimoni Manel Miró, que juntament amb un equip tècnic format per personal del museu i de l’Ajuntament de Manresa, ha treballat en la nova proposta.

El pla director ha d’establir les bases d’una renovació integral de la museografia i d’un pressupost per a la seva execució, que s’espera poder realitzar en els anys vinents.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil renova l’entrada exterior, la botiga i la recepció

Gràcies a una subvenció de l’OSIC i a l’ajut del MNACTEC aquest desembre han acabat les tasques d’adequació dels diferents espais

L’any 2021 el Museu de l’Aigua i el Tèxtil va encarregar a l’estudi Barrina Disseny un projecte per millorar i actualitzar l’aspecte i funcionalitat dels espais de botiga, recepció i exterior del museu adaptant-lo als actuals criteris d’accessibilitat.

Aquest projecte s’ha realitzat en dues fases, una l’any 2022 que va consistir a adequar el pati exterior del museu per a la realització d’activitats, amb el moviment de la turbina que fins aleshores hi era situada i la instal·lació d’unes veles per protegir-se del sol durant els mesos d’estiu. En aquest moment ja es va comptar amb un ajut del MNACTEC que va permetre tant la redacció del projecte com l’execució d’aquesta primera fase.

Aquest any 2023 amb una partida per a l’adquisició i instal·lació d’equipaments als museus del departament de cultura s’ha pogut executar la segona fase, de renovació del mobiliari exterior, de la botiga i la recepció del museu.

La recepció compta ara amb un taulell a dues alçades que s’ajusta als criteris d’accessibilitat i la botiga també disposa d’elements a diferents nivells.

Properament, s’ha de complementar aquest projecte amb una aportació dels plans de sostenibilitat turística dels fons next generation que l’Ajuntament de Manresa va aconseguir l’any passat per a equipaments municipals que permetrà seguir treballant en l’accessibilitat universal del museu.

WordPress Gallery Plugin

Antoni Ventura, gerent d’Aigües de Manresa, és el nou vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia

Fins ara n’ostentava el càrrec Josep Alabern, però el seu traspàs el passat 4 de gener ha obligat a celebrar un patronat extraordinari per escollir el nou vicepresident.

Ahir dia 15 de gener es va celebrar un patronat extraordinari de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia, per tal d’escollir un nou vicepresident.  El patronat va valorar l’elecció, Antoni Ventura i Ribal, gerent d’Aigües de Manresa, com al més adient, gràcies a la seva formació i coneixements de la fundació.

Antoni Ventura i Ribal (Barcelona, 1961) és Llicenciat en Ciències Econòmiques, en Dret i en Història Contemporània. Ha fet cursos de postgrau en Prospectiva i Estratègia Industrial, en Desenvolupament Local i Regional, i en Gestió Privada d’Infraestructures. Té una dilatada experiència en el sector de l’aigua i durant els darrers ha estat treballant per modernitzar i digitalitzar l’empresa Aigües de Manresa, d’on és gerent des del juliol del 2018.

El patronat de la fundació està format per 24 membres i l’alcalde de Manresa n’exerceix la presidència. Dels representants 4 son designats per l’Ajuntament de Manresa, 5 per Aigües de Manresa, 5 per la Junta de la Séquia, 1 representant per cadascun dels ajuntaments per on transcorre la Séquia (Balsareny, Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages), 3 membres designats pel gremi de cintaires, 1 membre de la cambra de comerç, 1 membre del col·legi d’enginyers industrials i 1 membre designat pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

La fundació gestiona diversos espais i equipaments vinculats a l’aigua i la Séquia com son el Museu de l’Aigua i el Tèxtil, el Centre de l’Aigua de Can Font, l’Infoséquia i la Casa de la Culla. També s’encarrega de dinamitzar cultural i turísticament el canal medieval, de fer visites educatives a escoles i instituts sobre el cicle de l’aigua en espais gestionats per Aigües de Manresa com la potabilitzadora i la depuradora, i els darrers anys des del 2014 s’ha encarregat d’organitzar la Transéquia.

Mor Josep Alabern i Valentí, vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia

Lamentem profundament el traspàs del Sr. Josep Alabern, el passat 4 de gener a l’edat de 82 anys, la persona que va impulsar la creació de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, el Parc de la Séquia, així com el treball fet per a valorar el canal de la Séquia com a element patrimonial i cultural.

Va ser director-gerent de l’empresa pública Aigües de Manresa, des del 1981 fins a l’any 2018 i una persona implicada en la gestió pública de l’aigua i la ciutat, el patrimoni industrial, entre molts altres interessos.

Compartim l’entrevista realitzada amb motiu del 30 aniversari del Museu de la Tècnica de Manresa.

Descansi en Pau.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa amplia l’inventari amb tres-centes noves adquisicions.

Un ajut del Departament de Cultura permet realitzar l’inventariat i documentació de tres-centes noves adquisicions del fons del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil ha rebut suport del Departament de Cultura per a dur a terme l’inventariat i documentació de noves adquisicions a la seva col·lecció. El projecte s’ha dedicat a la tasca d’inventariar, catalogar, documentar i digitalitzar 300 objectes provinents de diverses donacions al fons del museu.

El procés de registre i inventari comença quan un objecte entra al museu i s’incorpora a la seva col·lecció. Aquestes peces arriben a través de diferents canals, sent els més comuns les donacions, dipòsits i préstecs. A partir d’una proposta preliminar ja elaborada, s’ha iniciat el procés de registre i documentació fotogràfica de cadascun dels objectes. Aquest registre ha possibilitat un establiment administratiu dins dels béns patrimonials del museu mitjançant l’assignació d’un número identificador.

Posteriorment, les peces s’han integrat a l’inventari del museu, on s’ha treballat amb un nivell de documentació més detallat sobre els béns. S’ha recopilat informació completa sobre les seves característiques físiques (descripció formal, marques o inscripcions, tècnica i materials, hipòtesis sobre el seu valor, entre altres). A més, s’ha dut a terme una recerca exhaustiva per a completar la quantitat més gran possible de dades fins ara inexistents.

Aquest projecte d’inventari ha permès recuperar de manera rigorosa informació sobre tres-cents objectes que ara formen part de la col·lecció del Museu de l’Aigua i el Tèxtil. Aquestes peces contribuiran a conèixer millor el nostre patrimoni tècnic, científic i industrial, i podran ser una valuosa font d’informació històrica en el futur. Així mateix, aquest registre i posterior inventari facilitaran la ubicació i identificació, de cadascun d’aquests elements, generant un impacte molt positiu en la seva preservació.

L’inventari, realitzat per l’Olga Payan i amb el suport del Departament de Cultura, ha exercit un paper fonamental en aquest procés de revaloració d’aquests objectes.

Audiovisuals de Matrix Cultura 2050 produïts amb el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa i el MNACTEC

Exposició dels arxius audiovisuals de Matrix Cultura 2050 produïts amb el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa i el MNACTEC

A partir del 16 de novembre es poden visionar al MAT els vídeos creats en el marc del projecte MATRIX CULTURA 2050 que relaciona cultura, innovació i desenvolupament sostenible a partir del coneixement i experiència que aporta el museu sobre el patrimoni i significació de les diferents eres industrials.

A partir del 16 de novembre es poden visionar al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa els vídeos produïts en el marc del projecte MATRIX CULTURA 2050 impulsat per l’associació cultural Livemedia que presenta una relació entre cultura, innovació i desenvolupament sostenible des de la perspectiva d’iniciatives culturals i locals, vinculades al territori, els seus paisatges i patrimonis. https://matrixcultura2050.substack.com

Aquest és el resultat d’un flux de treball amb l’equip del MAT i la participació d’altres actors culturals i locals de Manresa. Els vídeos es van transmetre originalment en directe o “live online” a través dels comptes de Twitter de Livemedia, del Parc de la Sèquia, el MNACTEC i el mateix Ajuntament de Manresa, incidint en formats creatius de “transmissió d’entorns” com a “paisatges culturals” urbans, rurals i naturals: és a dir l’entorn del mateix museu i els seus voltants.

Vam iniciar les transmissions a la Resclosa dels Manresans, seguint el camí de la Séquia per Balsareny, el Bosc del Mas de les Coves i de la Sala a Balsareny, fins arribar al Parc de l’Agulla, el Poal, i finalment a la ciutat al MAT, per continuar amb gravacions a les fàbriques de riu: la fàbrica dels Panyos i la fàbrica Nova.

A més de poder visinar els vídeos al MAT, també s’han publicat tres articles que aprofundeixen el tema de LA CULTURA DE L’AIGUA, la tasca de manteniment dels Sequiaires, la influència de la Séquia en la diversitat dels ecosistemes naturals i el bosc de ribera, i la importància de l’aigua i el tèxtil com a elements transformadors de la societat a Manresa.

Es tracta de mostrar —en un marc de treball que posiciona un entorn, un paisatge cultural, un territori i el patrimoni industrial del museu —com el coneixement contemporani de l’era industrial i la cura dels paisatges culturals i la memòria poden informar la societat sobre la sostenibilitat en un context de transició energètica i sistèmica.

El projecte ha comptat amb el suport del MNACTEC i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

WordPress Gallery Plugin

ARTICLES I VÍDEOS PUBLICATS I EN EXPOSICIÓ AL MAT

L’aigua i el tèxtil: els elements d’una transformació de la societat

https://matrixcultura2050.substack.com/p/laigua-i-el-textil-els-elements-duna

Entenent l’actualitat de transició energètica i sistèmica des del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa-MNACTEC i les antigues fàbriques de riu.

La cultura de l’aigua a Manresa des d’una lectura de la sostenibilitat

https://matrixcultura2050.substack.com/p/la-cultura-de-laigua-a-manresa-des

Amb el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa-MNACTEC, després de recórrer la Séquia i els recs, reprenem el fil del discurs: la cultura de l’aigua.

L’aigua és el camí: La Séquia de Manresa i el seu ecosistema natural

https://matrixcultura2050.substack.com/p/laigua-es-el-cami-la-sequia-de-manresa

L’ús ininterromput de l’aigua de la Séquia (s.XIV) han influït en la història social, econòmica i cultural de la comarca del Bages.

WordPress Gallery Plugin

VÍDEOS MATRIX CULTURA 2050 AMB EL MUSEU DE L’AIGUA I EL TÈXTIL DE MANRESA – MNACTEC

Vídeo 1: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: UN RECORREGUT DES DE LA RESCLOSA DELS MANRESANS A BALSARENY [56.22 min.]

Amb: Laia Muns, Gonçal Portabella, Krishna Sivillà, Mireia Fèlix i Maria Escobedo.

Originalment transmès “live online”: 16 de novembre 2022.

Vídeo 2: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: LA TASCA DE MANTENIMENT DELS SEQUIAIRES I LA TRANSÉQUIA [27.03 min.]

Amb: Ignasi Flotats, Gonçal Portabella, Krishna Sivillà i Maria Escobedo.

Originalment transmès “live online”: 18 de novembre de 2022. Gravacions de la Transéquia: març de 2023, Bages.

El camí de la Séquia de Manresa 2

Vídeo 3: LA CULTURA DE L’AIGUA A MANRESA: DE LA SÉQUIA AL regadiu i el rec del Poal [41.53 mn]

Amb: Laia Muns, Gemma Solà, Gonçal Portabella i Maria Escobedo.

Originalment transmès “live online: 13 de desembre de 2022.

Vídeo 4: AL MUSEU DE L’AIGUA I EL TÈXTIL DE MANRESA: DELS GREMIS ARTESANS A LA INDÚSTRIA DE LA CINTERIA [1.12.08 min.]

Amb: Josep Maria Masó, Pilar Alonso, Gonçal Portabella i Maria Escobedo.

Originalment transmès “live online: 14 de desembre de 2022.

Vídeo 5: L’ERA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA FÀBRICA NOVA DE MANRESA [56.47 min.]

Amb: Mercè Argemí, Francesc Comas, Gonçal Portabella i Maria Escobedo.

Gravació: maig de 2023.

Vídeo 6: L’ERA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ I LA FÀBRICA DE PANYOS DE MANRESA [24.49 min]

Amb Gonçal Portabella i Maria Escobedo.

Gravació: maig de 2023.

 

Posem música a la foscor, concert entre ombres

Un concert de corda dins els dipòsits vells de Manresa

Arriba a Manresa, una proposta música diferent. Un concert entre ombres, a la llum tènue de les espelmes, amb un quartet liderat per un piano de cua, interpretant música pop amb instruments de corda, en un concert acústic, amb sons intimistes i en un entorn singular.

No t’ho pots perdre!

Dia: 4 de novembre de 2023
Hora: A les 18:30 i a les 20:15(dues sessions)
Lloc: Museu de l’Aigua i el Tèxtil
Organitza: Parc de la Séquia, Touristcheck

Preu especial fins al 20 d’octubre: 10 €.  Després el preu serà de 12 €.

Públic: Tots els públics

Reserva ara la teva entrada

Nova senyalització al Parc de l’Agulla

Els cartells informen de la normativa a través de la qual es regeix el parc i busquen millorar la convivència dels visitants a l’espai.

Amb l’arribada del bon temps augmenta l’afluència de visitants al parc de l’Agulla, un dels pulmons verds del Pla de Bages. Cada any, durant aquesta època, el parc es reforça amb una intensificació de la neteja i, una persona informadora que n’explica la normativa.

Enguany s’ha volgut incrementar el coneixement de la normativa per part dels visitants, i és per això que s’ha creat una nova senyalització que durant aquesta setmana els sequiaires han estat col·locant en diferents punts del parc.

La senyalització busca reforçar el coneixement de les persones que visiten l’Agulla sobre els següents temes:

  • L’alimentació dels animals que viuen al parc. Està prohibit alimentar els animals que habiten el parc, ja que aquesta acció altera el seu comportament natural.
  • Pícnic. Es permet el pícnic sense taules ni cadires (que malmeten el terreny). I cal recollir les deixalles que es generin i deixar l’espai net.
  • Gossos. Els gossos han d’anar lligats i cal recollir-ne els excrements.
  • Bany. No es permet el bany de persones ni gossos al llac ni a les fonts del parc.
  • Vehicles. L’accés de vehicles no autoritzats al parc, està totalment prohibit.

El reglament complet es pot consultar en el Reglament del Parc de l’Agulla (pdf).

Un grup del comú de Sant Julià de Lòria (Andorra) visita el Museu de l’Aigua i el Tèxtil

Un grup de visitants procedents de la població i l’entorn de Sant Julià de Lòria ha visitat les exposicions del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.

El dia 20 de juliol, ha estat el dia escollit pel grup de visitants andorrans per conèixer el museu manresà, referent en el món de la cinteria i entre els quals hi havia Josep Maria Masó, enginyer tèxtil i representant del gremi de cintaires al patronat de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, entitat gestora del museu.

La visita va ser realitzada per la conservadora del museu, Pilar Alonso, gran coneixedora de les col·leccions, que avui en dia ja superen les 2400 peces inventariades, entre elles una bona representació del passat tèxtil de la ciutat i el seu entorn, una de les capitals de la cinteria que ara com ara encara compta amb una gran quantitat d’empreses que generen una important activitat econòmica.

El museu, que l’any passat va entrar al registre de museus de la Generalitat de Catalunya, es troba en un procés de restauració de diverses trenadores donades per l’empresa Scavini S.A. Els visitants van poder veure de primera mà les tasques de restauració que està portant a terme el personal tècnic del museu, així com l’inventariat de noves peces gràcies a la subvenció atorgada recentment pel departament de cultura de la generalitat per l’inventari i documentació de béns culturals.

S’espera que a finals d’any el nombre de peces inventariades ja sigui proper a les 2700 peces, aportant així nou coneixement al passat i present industrial de la ciutat.

El Museu, propietat de l’Ajuntament de Manresa, forma part del projecte cultural i turístic del Parc de la Séquia, del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, de la Water Museums Global Network i recentment s’ha incorporat a la European Route of Industrial Heritage.

Utilitza el bus urbà de Manresa per venir al Parc de l’Agulla

Aquest estiu, el bus urbà de Manresa continuarà oferint el servei d’ autobús al Parc de l’Agulla (línia FP L7 Festius). La parada funcionarà, de moment, els diumenges i festius dins les franges d’obertura del parc. El viatge tindrà el mateix cost que el servei municipal habitual del bus. 

Per a més informació sobre les línies i els horaris, es pot consultar la web www.manresabus.com, l’App de BusManresa i també el tríptic que s’ha editat amb la informació corresponent (cliqueu aquí

  Horaris i parades de l’autobús a l’Agulla

Busquem professional pels serveis i activitats educatives

Busquem professional per a la realització dels serveis i activitats educatives del Parc de la Séquia! 🌾💧🏛️⚙️⁠

T’agradaria treballar realitzant tallers i activitats educatives, visites guiades, participar en la creació i millora de les activitats educatives, i cobrir puntualment l’obertura d’equipaments? ⁠

De cara al nou curs el Parc de la Séquia oferim una vacant d’educador/a en jornada parcial, principalment en matins i també en caps de setmana.⁠

La FORMACIÓ MÍNIMA requerida és la següent: Batxillerat o cicle formatiu de grau superior, amb coneixements en algun dels següents àmbits: natura i medi ambient, ciències i tecnologia, química i matemàtiques o història.⁠
Es valorarà titulació en l’àmbit del lleure i experiència prèvia, fins i tot si és en l’àmbit del voluntariat.⁠

Si estàs interessat, envia el teu currículum a 👉️info@parcdelasequia.cat⁠

Per tal de seleccionar el personal, es durà a terme una entrevista personal i caldrà provar experiència i titulacions detallades en el CV.⁠

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa s’incorpora a la Ruta Europea del Patrimoni Industrial

El Museu de l’aigua i el Tèxtil, s’incorpora a l’European Route of Industrial Heritage (ERIH) conjuntament amb els altres 18 museus i espais patrimonials del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

Un total de 19 museus i espais patrimonials del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) s’han incorporat com a nova ruta regional de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial, ERIH en les seves sigles en anglès (European Route of Industrial Heritage).

ERIH sorgeix a la fi dels anys 90 del segle passat amb l’objectiu de potenciar la cultura i el turisme industrial en antigues regions industrials. Actualment, ERIH és la xarxa mundial més gran encarregada de protegir i promoure el llegat i la cultura industrial. La xarxa va ser reconeguda el 2019 pel Consell d’Europa com a Itinerari Cultural Europeu, que enllaça els punts de referència més importants de la industrialització europea. ERIH és la xarxa d’informació turística dels llocs, monuments i museus més importants del patrimoni industrial europeu accessibles al públic.

La xarxa ERIH s’estructura en més de 2.200 llocs d’interès (sites) de 51 països europeus. Són llocs que expliquen la història industrial europea i que són accessibles a turistes i visitants. D’aquests més de 2.200 llocs industrials, només 112 tenen el qualificatiu d’Anchor Point o Punt d’Ancoratge. Els Anchor Point són l’espina dorsal de la xarxa ERIH, ja que es tracta de de llocs d’importància excepcional en termes de patrimoni industrial on, a més, s’ofereix una experiència innovadora i d’alta qualitat al visitant.

A més dels 19 dels museus del Sistema MNACTEC que s’han incorporat a la ruta ERIH com a nova ruta regional, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya s’ha integrat també a la xarxa com a Anchor Point. Juntament amb el Museu AGBAR de les Aigües a Cornellà de Llobregat, són els dos únics Anchor Points d’ERIH que hi ha a Catalunya.

Els 19 museus de la ruta catalana són: Can Marfà Gènere de Punt. Museu de Mataró, Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries, Farga Palau de Ripoll, La Tèrmica Roca Umbert de Granollers, MNACTEC, Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera, Museu del Ferrocarril de Calalunya de Vilanova i la Geltrú, Museu del Ferrocarril a Móra la Nova, Museu de Gerri de la Sal, Museu Hidroelèctric de Capdella, Museu de les Mines de Cercs, Museu Molí Paperer de Capellades, Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Museu del Suro de Catalunya (Palafrugell), Museu del Ter (Manlleu), Museu Trepat de Tàrrega i Terracotta Museu de Ceràmica a la Bisbal d’Empordà.

La incorporació del Sistema MNACTEC a ERIH com a ruta regional fa que Catalunya es posicioni, juntament amb la ruta regional basca i asturiana, com una de les regions de referència en cultura i turisme industrial. Les 17 rutes regionals d’ERIH que hi ha actualment presenten la història de regions que es van veure especialment marcades per la industrialització i que avui compten amb una oferta estructurada de turisme industrial.

El Sistema MNACTEC

El Sistema Territorial del MNACTEC és una proposta museística singular que explica els diferents àmbits i processos de la societat industrial arreu del territori català i en el lloc en què aquests s’han produït de forma més significativa.

Els 26 centres museístics i patrimonials independents que integren el Sistema expliquen la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions i/o la museïtzació de les diferents activitats productives que han existit i de les quals encara han quedat restes comprensibles que constitueixen el nostre patrimoni industrial.

Cadascun dels museus i centres que formen part del Sistema ressalta la seva pròpia singularitat, amb la finalitat de conservar, investigar i posar en valor el patrimoni moble i immoble que conserva, per tal d’analitzar un aspecte de la industrialització a Catalunya. A Manresa, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil centra el seu discurs en l’evolució social i econòmica que va suposar la construcció de la Séquia i com aquesta va influir en la posterior industrialització de la ciutat i el seu entorn, sobretot pel que fa la indústria del teixit estret o cinteria.