Els museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) van generar 3,06 euros per cada euro d’inversió per part de l’Administració pública (Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions) l’any 2022. Aquestes dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic dels museus del Sistema Territorial del MNACTEC 2022, elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, que ha analitzat 18 dels 26 museus del Sistema Territorial. La xifra de l’impacte econòmic ha augmentat un 43% des del primer informe de l’any 2017, en què era de 2,14 euros per cada euro públic invertit.
En xifres globals, l’import que l’Administració va dedicar l’any 2022 a les inversions i la despesa corrent dels 18 museus del Sistema Territorial del MNACTEC analitzats va ser de 8.182.917,07 euros. Aquesta inversió pública en els museus ha generat en el territori un impacte econòmic de 24.928.760 euros.
Els efectes vinculats d’impacte econòmic generats per aquests museus durant el 2022 corresponen principalment a despeses en transport (33%), allotjament (22%) i restaurants (16%). Pel que fa a l’ocupació, l’informe conclou que l’activitat generada pels museus del Sistema Territorial del MNACTEC el 2022 equival a 474 llocs de treball (equiparables).
A continuació es detalla l’evolució de les dades d’impacte econòmic recollides en les quatre edicions de l’estudi que s’han dut a terme:
| 2017 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | |
| Nombre museus analitzats | 17 | 19 | 18 | 18 | 18 |
| Import destinat als museus del Sistema des de l’Administració | 6.236.182 €
|
8.380.683 € | 9.839.817 € | 8.094.684 € | 8.182.917 € |
| Producció generada (impacte econòmic) | 13.368.000 €
(2,14 € per cada euro públic invertit) |
17.028.000 €
(2,03 € per cada euro públic invertit) |
13.776.898 €
(1,75 € per cada euro públic invertit) |
11.335.672 €
(1,40 € per cada euro públic invertit) |
24.928.760 €
(3,06 € per cada euro públic invertit) |
| Ocupació generada | 254 llocs de treball | 324 llocs de treball | 224 llocs de treball | 217 llocs de treball | 474 llocs de treball |
En el cas concret del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), a Terrassa, el Museu genera en el seu territori 10,26 euros per cada euro invertit per l’Administració pública. Aquesta activitat generada pel MNACTEC equival a 147 llocs de treball.
26 museus per descobrir la industrialització a Catalunya
El Sistema Territorial del MNACTEC és una xarxa de 26 centres museístics i patrimonials que expliquen conjuntament la industrialització a Catalunya mitjançant les seves col·leccions, les seves exposicions i la museïtzació in situ de les diferents activitats productives que han existit. Formen part del Sistema Territorial els museus següents:
La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), presidida per l’Ajuntament de Terrassa, ha anunciat la seva participació en el projecte europeu “Smart Industrial Tourism in the Mediterranean (SMI Tour)”, en el marc de la convocatòria Interreg Euromed.
Aquesta oportunitat representa un pas significatiu per a la XATIC, col·locant-la al centre d’un projecte d’envergadura europea amb l’objectiu de desenvolupar un pla d’acció per al turisme industrial sostenible a les regions mediterrànies. Això inclou estratègies per a la diversificació del turisme, la reducció de l’impacte ambiental i l’impuls del creixement social i econòmic, mitjançant la innovació tecnològica.
La XATIC assumirà un paper clau en aquesta iniciativa, treballant juntament amb altres socis per al desenvolupament i la implementació d’una eina tecnològica destinada a gestionar les destinacions de turisme industrial. En particular, coordinarà el segon període de treball (WP2) dels tres en què es divideix el projecte.
El projecte SMITour, liderat pel municipi de Prato (Itàlia), compta amb la participació activa d’altres entitats com l’Institut Universitari de Lisboa (Portugal), la Fundació Museu Tèxtil de Prato (Itàlia), l’Associació Hel·lènica de la Indústria de la Roba (Grècia), l’E-Institute (Eslovènia) i la Facultat d’Economia i Empresa de Rijeka (Croàcia).
Amb un pressupost global de 600.000 €, dels quals el 80% han estat aportats pels fons europeus, el projecte SMITour té una durada prevista de 27 mesos, distribuïts en 5 períodes en què es desenvoluparan les diferents fases del treball.
La primera reunió d’inici del projecte es va celebrar el dies 5 i 6 de març a la ciutat italiana de Prato amb la presencia de tots els partners europeus. Per part de la XATIC van participar activament el vicepresident de la XATIC, Josep Forn; la secretaria tècnica de la XATIC, Pepi Martínez; la coordinadora de projectes de Roca Umbert de Granollers, Ester Prat; el director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, Eudald Serra; i l’ European Project Officer – Tourism Technical Office a la Diputació de Barcelona, Georgina Calvo.
Sobre la XATIC
La Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), a través de la seva marca comercial turismeindustrial.cat és l’associació que promou l’oferta de turisme industrial més àmplia de Catalunya; museus, centres d’interpretació, antigues fàbriques, mines o empreses d’arreu del territori català. Actualment, l’entitat compta amb 39 municipis associats i 104 espais visitables en més de 58 localitats amb un llegat industrial divers. Formada l’any 2006 i amb seu a Terrassa, la XATIC té l’objectiu de generar una línia d’actuació comuna com a eina de projecció, atracció de visitants i creació d’activitat econòmica i cultural sobre el turisme industrial.
El passat dissabte 3 de febrer, al Centre de l’Aigua de Can Font, vam fer una activitat familiar de descoberta del món dels ratpenats.
Les famílies van venir a mig matí per aprendre com són aquests petits mamífers, com viuen i perquè estan en perill. Vam descobrir que els ratpenats són importants per l’ecosistema i per a la vida a les ciutats també, i que els humans podem fer algunes accions per ajudar-los en el nostre poble o ciutat.
Gràcies a l’ajuda del conegut ornitòleg Marc Illa vam col·locar caixes refugi al parc de Can Font. Les caixes refugi no es poden col·locar a qualsevol lloc, s’ha de buscar un que sigui alt i que no hi hagi entrebancs per entrar, com per exemple branques. Vam triar els millors arbres del bosc de Can Font i vam penjar les caixes! Ara queda esperar que els ratpenats les vegin, els hi agradin i s’hi instal·lin! Entre que es posa una caixa niu i s’hi instal·len els ratpenats pot passar ben bé un any! Per tant haurem de tenir una mica de paciència.
Una part de l’activitat va consistir en fer volar la creativitat i crear un ratpenat. Us deixem algunes fotografies de les creacions dels petits amants de la natura.
Nova temporada Gastronòmica d’hivern implementada per Bages Impuls i organitzada per la Comunitat Slow Food Catalunya Central.
Inscripcions en aquest enllaç: tinyurl.com/3643rtjb
Sota el paraigües de l’Associació Bages Impuls i essent una acció de la recentment creada Comunitat Slow Food de la Catalunya Central, es desenvoluparà el primer sopar corresponent a la temporada gastronòmica d’hivern, dedicat a la cuina del xup-xup.
El Parc de la Séquia dona suport a la iniciativa aportant l’aixopluc de la Tanséquia per acollir aquesta oferta gastronòmica km 0 elaborada per un grup de restauradors vinculats a Slow Food Catalunya Central.
Alhora, es té el desig compartit de continuar celebrant-lo cada any, acollit pel municipi amfitrió de cada edició de la Transéquia.
El preu del tiquet és de 25€ i és obert al públic en general. Places limitades. Es pot reservar on-line a la web www.bagesimpuls.org
La Cuina del xup-xup: reivindiquem la cuina catalana
La cuina del “xup-xup” fa referència a una tècnica culinària típica de la cuina catalana. Aquesta tècnica consisteix en un tipus de cocció lenta i suau, sovint amb ingredients marins com peixos i mariscs, però també s’utilitza amb altres ingredients com ara carns, verdures o llegums.
El nom “xup-xup” prové del so que fa la salsa quan bull de manera suau i contínua, sense arribar a bullir fortament. Aquesta tècnica implica cuinar els ingredients amb un líquid, com ara un caldo, vi o altres líquids aromàtics, a una temperatura baixa i constant durant un període de temps prolongat. Això permet que els sabors es fusionin lentament i es desenvolupin de manera subtil i profunda.
En resum, la cuina del “xup-xup” es caracteritza per una cocció lenta i suau, amb una atenció especial a la conservació dels sabors i la textura dels ingredients.
Recuperar la cuina del xup-xup encaixa perfectament amb la filosofia del moviment Slow Food, nascut a Itàlia com a resposta al llavors incipient fast food. Recuperar el xup-xup és recuperar la cultura gastronòmica catalana, i recuperar el plaer d’una cuina sense presses.
La cuina del xup-xup és també cuina de temporada, uns plats tradicionals de l’hivern, Aquesta tècnica de cocció és ideal per a plats reconfortants i reconeguts per escalfar el cos durant els mesos més freds de l’any. Els guisats, estofats, cremes i altres plats que es preparen amb la tècnica del “xup-xup” solen ser nutritius, rics i satisfactoris, cosa que els fa especialment populars durant l’estació més freda de l’any.
A part dels productes de la temporada d’hivern, en aquesta cuina té un paper important el concepte de rebost, la tècnica que permet conservar productes de temporada per tot l’any.
Finalment, amb aquest sopar es vol fer homenatge a la figura del mestre cuiner manresà Ignasi Domènech (figura cabdal de finals del s. XIX i principis del XX). Domènech va escriure una trentena de Llibres, entre els quals destaca La Teca, un valuós compendi de la cuina casolana catalana, que recull els plats més representatius del que anomenem la cuina del xup-xup.
Recordar que aquest sopar està emmarcat en les Temporades Gastronòmiques del Bages on la temporada de primavera i la d’estiu estan totalment consolidades en el sopar de la Fira ViBa dels vins del Bages i el sopar de la Festa del Tomàquet respectivament. Actualment s’estan fent gestions per poder fer el sopar de la temporada de tardor.
Els plats que es servirà reivindicant la cuina del xup xup i la figura d’Ignasi Domènec seran; un brou infusionat amb farigola, ou d’Ecopallereta, torrades i formatge, i el fricandó de porc de Palou amb trompetes i carreretes. Per donar importància a la cuina del rebost, tindrem la coca de recapte amb albergínia blanca manresana i pebrot escalivat de Cal Climent. Des de Slow Food Internacional, és l’any de la llegum i reivindicant el seu consum tindrem els cigronets amb bacallà. I per últim, fent una aclucada d’ulls a la Transéquia i a tots els seus voluntaris, els postres de la Séquia; semifred de mató de Cabrianes i fruita seca i reducció de moscatell. Tot el sopar serà maridat amb vins del Celler Sanmartí de Sallent.
