Publicat el 14 de novembre de 2022
Impulsat per l’associació cultural Livemedia MATRIX CULTURA 2050 és un projecte que presenta una relació entre cultura, innovació i desenvolupament sostenible des de la perspectiva d’iniciatives culturals i locals, vinculades al territori, els seus paisatges i patrimonis.
A partir dels mitjans audiovisuals en línia i altres eines TIC, la clau de treball és com aquestes iniciatives poden mostrar el valor de la cultura per al desenvolupament sostenible des de les seves pràctiques i coneixements. I això a través d’un flux de treball que enguany es realitza amb tres museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC): el Museu Hidroelèctric de Capdella, l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.
El flux de treball s’inicia amb una sèrie de transmissions en directe o “live en línia” a través dels comptes de Twitter de Livemedia i del MNACTEC incidint en formats creatius de “transmissió d’entorns” com a “paisatges culturals” urbans, rurals i naturals: és a dir l’entorn del mateix museu i els seus voltants.
Aquestes transmissions també les podreu trobar en el compte de Twitter del Parc de la Séquia.
Dins aquest projecte, les transmissions dedicades al Museu de l’Aigua i el Tèxtil expliquen com a partir de la Séquia de Manresa, el canal medieval del segle XIV que porta l’aigua des de Balsareny, del riu Llobregat fins a la ciutat de Manresa. Aquest element històric serveix de nexe entre el patrimoni natural, històric i social del Pla de Bages i la feina que desenvolupa la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia en els diferents equipaments que gestiona.
→ dijous 16 de novembre a les 10:00 h | La Resclosa de Balsareny: el punt d’inici de la Séquia
Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia), Khrishna Sivillà (ambientòleg, responsable de l’equipament Info Séquia) i Mireia Fèlix (enginyera i directora de l’obra).
Transmissió: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: LA RESCLOSA DELS MANRESANS
→ dijous 16 de novembre a les 13:00 h | Del Mas de les Coves al Bosc de Sallent
Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia), Khrishna Sivillà (ambientòleg, responsable de l’equipament Info Séquia) i Ignasi Flotats (cap de la Brigada de Sequiaires).
Transmissió: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA I LA TASCA DELS SEQUIAIRES
Transmissió EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: EL BOSC DE LA SALA
→ dimarts 13 de desembre a les 10:00 h | De Sant Iscle al Parc de l’Agulla.
Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia) i Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia).
→ dimarts de desembre a les 13.00 h: El Centre de l’Aigua de Can Font i la Cultura de l’Aigua.
Amb Josep Alabern (enginyer, fundador del Parc de la Séquia i del MAT), Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia) i Elna Selga (educadora, Parc de la Séquia).
→ dimecres 14 de desembre a les 12.00 h: El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa (MAT)
Amb: Josep Alabern (enginyer, fundador del Parc de la Séquia i del MAT), Eudald Serra (director del MAT), Pilar Alonso (conservadora del MAT) i Josep Maria Massó (Enginyer, conservador i donant al MAT de maquinària tèxtil).
Aquestes transmissions es combinen amb la publicació d’articles com a “posts de lectura llarga” acompanyats de l’edició de les transmissions i altre material gravat a la plataforma de blog del projecte http://www.matrixcultura2050.substack.com.
Aquest flux de treball constitueix aleshores un procés creatiu, reflexiu i divulgatiu que arribarà a la creació d’un “assaig audiovisual”, un format que combina el document, la realitat i la ficció per “pensar la realitat” relacionant la significació del que s’identifica com diferents eres principals de la industrialització:
Es tracta de demostrar –en un marc de treball que posiciona un entorn, un paisatge cultural, un territori, i el patrimoni industrial del museu– com el coneixement contemporani de l’era industrial pot informar la societat sobre el desenvolupament sostenible.
Es tracta de projectar l’experiència i coneixement del museu –amb la seva “cultura de la memòria”– en una transformació articulada per les tecnologies digitals i en un context de canvi sistèmic per “viure en harmonia amb la natura”.
Més informació a: https://mnactec.cat/ca/el-museu/premsa-detall/el-st-del-mnactec-a-matrix-cultura-2050
