El Museu de l’Aigua i el Tèxtil participa en el projecte Matrix Cultura 2050 promogut pel Sistema MNACTEC

LA SÉQUIA DE MANRESA I LA CULTURA DE L’AIGUA

Impulsat per l’associació cultural Livemedia MATRIX CULTURA 2050 és un projecte que presenta una relació entre cultura, innovació i desenvolupament sostenible des de la perspectiva d’iniciatives culturals i locals, vinculades al territori, els seus paisatges i patrimonis.

A partir dels mitjans audiovisuals en línia i altres eines TIC, la clau de treball és com aquestes iniciatives poden mostrar el valor de la cultura per al desenvolupament sostenible des de les seves pràctiques i coneixements. I això a través d’un flux de treball que enguany es realitza amb tres museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC): el Museu Hidroelèctric de Capdella, l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa.

Transmissions en directe

El flux de treball s’inicia amb una sèrie de transmissions en directe o “live en línia” a través dels comptes de Twitter de Livemedia i del MNACTEC incidint en formats creatius de “transmissió d’entorns” com a “paisatges culturals” urbans, rurals i naturals: és a dir l’entorn del mateix museu i els seus voltants.

Aquestes transmissions també les podreu trobar en el compte de Twitter del Parc de la Séquia.

LA SÉQUIA DE MANRESA I LA CULTURA DE L’AIGUA

Dins aquest projecte, les transmissions dedicades al Museu de l’Aigua i el Tèxtil expliquen com a partir de la Séquia de Manresa, el canal medieval del segle XIV que porta l’aigua des de Balsareny, del riu Llobregat fins a la ciutat de Manresa. Aquest element històric serveix de nexe entre el patrimoni natural, històric i social del Pla de Bages i la feina que desenvolupa la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia en els diferents equipaments que gestiona.

→ dijous 16 de novembre a les 10:00 h | La Resclosa de Balsareny: el punt d’inici de la Séquia

Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia), Khrishna Sivillà (ambientòleg, responsable de l’equipament Info Séquia) i Mireia Fèlix (enginyera i directora de l’obra).

Transmissió: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: LA RESCLOSA DELS MANRESANS

→ dijous 16 de novembre a les 13:00 h | Del Mas de les Coves al Bosc de Sallent

Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia), Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia), Khrishna Sivillà (ambientòleg, responsable de l’equipament Info Séquia) i Ignasi Flotats (cap de la Brigada de Sequiaires).

Transmissió: EL CAMÍ DE LA SÉQUIA I LA TASCA DELS SEQUIAIRES

Transmissió EL CAMÍ DE LA SÉQUIA DE MANRESA: EL BOSC DE LA SALA

→ dimarts 13 de desembre a les 10:00 h | De Sant Iscle al Parc de l’Agulla.

Amb Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia) i Gonçal Portabella (responsable dels camins de la Séquia).

→ dimarts de desembre a les 13.00 h: El Centre de l’Aigua de Can Font i la Cultura de l’Aigua.

Amb Josep Alabern (enginyer, fundador del Parc de la Séquia i del MAT), Laia Muns (directora de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia) i Elna Selga (educadora, Parc de la Séquia).

→ dimecres 14 de desembre a les 12.00 h: El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa (MAT)

Amb: Josep Alabern (enginyer, fundador del Parc de la Séquia i del MAT), Eudald Serra (director del MAT), Pilar Alonso (conservadora del MAT) i Josep Maria Massó (Enginyer, conservador i donant al MAT de maquinària tèxtil).

Desenvolupament de la proposta

Aquestes transmissions es combinen amb la publicació d’articles com a “posts de lectura llarga” acompanyats de l’edició de les transmissions i altre material gravat a la plataforma de blog del projecte http://www.matrixcultura2050.substack.com.

Aquest flux de treball constitueix aleshores un procés creatiu, reflexiu i divulgatiu que arribarà a la creació d’un “assaig audiovisual”, un format que combina el document, la realitat i la ficció per “pensar la realitat” relacionant la significació del que s’identifica com diferents eres principals de la industrialització:

  • L’era PRE-INDUSTRIAL definida pels seus ritmes orgànics i estacionals.
  • L’era INDUSTRIAL definida pel seu caràcter automatitzat i electrònic.
  • L’era POSTINDUSTRIAL definida per la sincronicitat de les tecnologies digitals i els fluxos connectats.

Es tracta de demostrar –en un marc de treball que posiciona un entorn, un paisatge cultural, un territori, i el patrimoni industrial del museu– com el coneixement contemporani de l’era industrial pot informar la societat sobre el desenvolupament sostenible.

Es tracta de projectar l’experiència i coneixement del museu –amb la seva “cultura de la memòria”– en una transformació articulada per les tecnologies digitals i en un context de canvi sistèmic per “viure en harmonia amb la natura”.

Més informació a: https://mnactec.cat/ca/el-museu/premsa-detall/el-st-del-mnactec-a-matrix-cultura-2050

El joc del Kapla ocuparà de nou el Museu de l’Aigua i el Tèxtil

El CAE i el Parc de la Séquia han programat conjuntament la 4a edició de l’activitat Kapla al Museu. Es farà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre al Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa i permetrà jugar amb més de 25.000 peces de fusta d’aquest joc.  Aquest iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa.

El CAE i el Parc de la Séquia portaran al Museu de l’Aigua i el Tèxtil més de 25.000 peces del joc Kapla perquè els participants a aquesta activitat puguin construir, experimentar i posar a prova la seva destresa i creativitat a partir d’aquest joc de construcció, tot desafiant les lleis de la gravetat.

Totes les dades d’aquesta nova edició han estat presentades avui al matí, al Museu de l’Aigua i el Tèxtil, pel director del CAE, Nasi Muncunill Roca; el regidor de Centre Històric de l’Ajuntament de Manresa, Josep Maria Fius Rubí; el director del Museu de l’Aigua i el Tèxtil, Eduald Serra  Giménez;  la directora de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de Séquia, Laia Muns Serra; i la tècnica de la Unitat de Participació i Mecenatge de la Fundació Althaia, Olga Vicente Torras.

Nasi Muncunill ha explicat que en aquesta edició s’han previst 5 espais, cadascun d’ells corresponent a 5 possibilitats diferents que ofereix el Kapla. Hi haurà una zona de joc lliure, on cadascú podrà crear les seves pròpies construccions seguint les seves habilitats i la seva imaginació; una construcció cooperativa que s’anirà fent durant els dos dies a partir de la feina feta per totes les persones que hi vulguin col·laborar; un espai de joc simbòlic on es combinarà el Kapla amb altres materials i jocs; una zona amb propostes de figures i de reptes a construir i un darrer espai on es projectaran imatges i vídeos de construccions espectaculars fetes amb peces Kapla.

Aquests 5 espais de Kapla es complementaran amb un 6è espai amb un altre joc de fusta: la cúpula de Leonardo. En aquest cas, els participants podran muntar l’estructura d’una cúpula que pot arribar a fer de 4 metres de diàmetre i un metre d’alçada, a partir d’uns llistons de fusta que s’aguanten entre ells.

Kapla al Museu es farà el cap de setmana del 12 i 13 de novembre, en horari de 10 a 2/4 de 2 del matí i de 2/4 de 5 a 8 de la tarda, tant el dissabte com el diumenge. Tal com s’ha anat fent en les darreres edicions, s’ha establert un preu simbòlic d’entrada d’un euro per persona, del qual 50 cèntims van destinats a la Fundació Althaia com a mecenatge per als seus projectes de millora de l’atenció a infants i joves.

Per participar-hi es recomana fer la reserva prèvia a través de l’agenda del web del Parc de la Séquia (https://www.parcdelasequia.cat/agenda/kapla-al-museu-4/ ). També es permetrà l’entrada a persones i grups que no s’hagin inscrit fins que no se superi l’aforament màxim previst.

Es pot trobar tota la informació al web del CAE (www.cae.cat) i a https://www.cae.cat/nivells/editorweb/titular/kapla-al-museu-2022

Aprofitant el muntatge d’aquesta activitat, durant tota la setmana el CAE ha programat unes sessions formatives per donar a conèixer el Kapla com a un recurs lúdic i educatiu a alumnes de diferents estudis de l’àmbit educatiu i socioeducatiu de Manresa: animació sociocultural, educació infantil, etc…

Kapla al Museu és una activitat organitzada pel CAE i el Parc de la Séquia (Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia) que compta amb la col·laboració de la Fundació La Xarranca, de la Fundació Althaia i del cicle formatiu d’animació sociocultural i turística de l’Institut Guillem Catà i amb el suport de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Manresa i el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

El Kapla és un joc de construcció creat per Tom van der Bruggen a partir d’unes petites peces rectangulars de fusta. Aquestes peces mantenen una proporció entre els seus costats de 1:3:5 i això permet aconseguir unes construccions força estables i sofisticades. El Kapla és un joc apte i interessant tant per grans com per petits. Més enllà de ser un joc entretingut i apassionant, està sent utilitzat en moltes escoles i espais educatius perquè permet treballar moltes habilitats i competències, com ara la creativitat, l’equilibri, la geometria espacial, la concentració, el treball en equip i la cooperació, entre d’altres.

Josep Maria Fius: “Unes jornades per jugar, aprendre i socialitzar”

Josep Maria Fius ha valorat de forma molt positiva “unes jornades integrals que permeten, jugar, aprendre i socialitzar entre persones”. El regidor de Centre Històric ha agraït “les ganes i la implicació de les institucions i les entitats que ho fan possible” i ha animat a tothom a participar-hi.

Al seu torn, Laia Muns ha recordat que actes com el Kapla permeten “fer xarxa entre actors de la ciutat i donen sentit als objectius de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de Séquia”. Eudald Serra ha volgut ressaltar la idoneïtat del Museu “per celebrar aquest tipus d’actes que són oberts a tots els públics”. Olga Vicente ha agraït el fet que una part de la recaptació anirà a parar a la Fundació Althaia per als seus projectes de millora de l’atenció a infants i joves i ha assegurat que “volem una mica més endavant, atès que els canvis tecnològics i els avenços científics comporten canvis en els mètodes de treball, això fa necessària la renovació constant de les instal·lacions i els espais, també de les àrees dedicades a l’atenció a infants i joves”.

S’OBRE LA PRESENTACIÓ DE PROPOSTES PER A LA SETENA EDICIÓ DEL PREMI SÉQUIA

La sisena edició del premi va reconèixer la tasca de Francesc Comas Closas i de l’Associació L’ERA

El premi posa en valor persones i col·lectius que mantenen vius els valors dels impulsors de la construcció de la Séquia, el canal que va resoldre els problemes d’abastament d’aigua de Manresa

La presentació de propostes es pot fer fins al dia 31 de desembre de 2022.

Manresa, 2 de novembre de 2022.- La Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia i la Fundació Universitària del Bages-UManresa han convocat la setena edició del Premi Séquia. El Premi Séquia va néixer amb l’objectiu de reconèixer persones i institucions que donen continuïtat a l’esperit constructiu dels impulsors de la Séquia de Manresa i vol posar de relleu la importància de l’actitud positiva i proactiva per resoldre i superar situacions adverses.

La convocatòria inclou dues modalitats, una d’individual i una altra de col·lectiva, per premiar les millors candidatures que representin valors com l’enginy, la capacitat de diàleg, el treball en equip, l’esforç i la fermesa davant l’adversitat per defensar causes justes, necessàries i estratègiques per al futur de la ciutat. Les  propostes i candidatures per a la sisena edició del premi s’han de presentar abans del 31 de desembre de 2022 a la Fundació Universitària del Bages a l’adreça-e festesdelallum@umanresa.cat. Les bases de la convocatòria es poden consultar a la pàgina web d’UManresa-FUB.

Entre els requisits que han de tenir els candidats és que siguin de Manresa,  hi visquin o hi tinguin alguna vinculació significativa. El jurat tindrà en compte de manera especial persones o institucions que actuen des de l’anonimat o que són poc conegudes. Les candidatures poden ser presentades per entitats, institucions, empreses o col·lectius o proposades per membres del jurat, que estarà format per un representant de la Fundació Universitària del Bages, un de l’Ajuntament de Manresa, un de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, un de l’Associació de La Misteriosa Llum i un del Gremi de la Construcció de Manresa i Comarques, com a entitat administradora de la Festa de la Llum 2023.

Guardonats en les diferents convocatòries

En la passada edició, el premi va ser per a l’historiador i divulgador manresà, Francesc Comas Closas, en la categoria individual i per a l’Associació L’ERA, en la col·lectiva.. En la seva primera edició, el guardó es va concedir a la cooperativa MengemBages i al dinamitzador sociocultural Pere Garcia, a títol pòstum; en la segona, al metge i investigador Pere Joan Cardona i a la Coral Infantil de les Escodines; en la tercera, a l’empresari Sebastià Catllà i a la Comunitat de Sant’Egidio: en la quarta a la promotora de la Francophonie a Manresa, Anna Rotllan, i a l’Associació CAE, formació i serveis socioculturals; i en la cinquena per als moviments informals i autogestionats que van ajudar en temps de COVID-19 en la categoria col·lectiva i per a Josefina Farrés, directora de Càritas, en la categoria individual.