Roser Melero Vilella. Gener 2020.
El color és avui un bé omnipresent i assequible a tothom, però fins fa poc més de 150 anys únicament les classes socials més poderoses podien optar als colors vius que s’obtenien amb llargs i costosos processos de tintura a partir d’algunes plantes i animals.
Arrel de l’obtenció casual l’any 1856 del primer colorant sintètic, la mauveïna, la relació entre el color i societat va canviar. Aquesta substància tenyia fàcilment les teles, amb un to porpra intens que abans només es podia obtenir amb milers de cargolines del gènere Murex. Aquest va ser l’inici del desenvolupament de moltes empreses de química orgànica actuals, que es van fundar com a productores de tints sintètics.
Per la seva facilitat d’ús i el seu baix cost, els tints sintètics van democratitzar el color, esdevenint un dels catalitzadors de la indústria tèxtil de masses actual, on s’utilitzen més de 10.000 colorants sintètics. Tot té un cost, però.
D’uns anys ençà s’ha demostrat que alguns tipus de colorants sintètics són altament nocius per a la nostra salut. A més, la ineficiència energètica, l’enorme ús d’aigua que fa la indústria tèxtil (unes 200 tones d’aigua per cada tona de teixits produïts, que encara ara retornen a la natura carregades de residus tòxics i nocius) i la deslocalització de gran part del procés tèxtil cap a països amb escasses restriccions mediambientals i laborals, comprometen seriosament la sostenibilitat del sector tèxtil.
Recuperar la tradició dels tints naturals, especialment els vegetals, i adaptar aquest procés a la tecnologia tèxtil actual pot contribuir reduir els efectes nocius del procés de tintura actual i a millorar-ne la sostenibilitat.
No tots els colors es poden obtenir a partir de plantes, i no tots els colors obtinguts a partir de plantes són prou sòlids per als requeriments de la indústria de la moda actual. Però hi ha opcions amb potencial de formar-ne part: les plantes tintorials tradicionals, com la roja (Rubia tinctorum L.), la galda (Reseda luteola L.) i l’índigo (Indigofera sp.), que es coneixen des d’antic; la utilització de residus vegetals de la indústria alimentària local, que contribueixen a una economia circular; i, finalment, l’aprofitament sostenible de certes espècies forestals i de sotabosc amb propietats tintorials, que permet reduir el risc dels grans incendis forestals propis de zones mediterrànies com la nostra.
Si us interessen els tints vegetals, al Museu de la Tècnica de Manresa podreu conèixer el procés bàsic de tintura tradicional amb plantes de bosc i plantes tintorials emprades a la Catalunya medieval.
Roser Melero Vilella és agrònoma i artista tèxtil. S’ha dedicat a l’aprofitament sostenible de plantes silvestres i a la producció de planta aromàtica i medicinal, i fa més de 20 anys que el seu interès són les plantes tintorials, que ara utilitza en el seu projecte, LA MACARULLA, des d’on crea peces artesanes i promou els tints vegetals fent cursos i tallers.
Es busca professional encarregat/da de la gestió, supervisió i coordinació de l’equipament.
Les seves FUNCIONS principals seran : la gestió del equipament i del seu servei educatiu. La programació d’activitats al Parc de l’Agulla i a la Sèquia. La coordinació del personal al seu càrrec. Tasques de control i administratives que se’n derivin (gestió comandes, factures, caixa, …).
FORMACIÓ MÍNIMA requerida : Formació mínima en Batxillerat, amb coneixements d’educació ambiental. Es valorarà que sàpiga fer Funcionar un GPS i marcar Tracks de rutes ,que tingui habilitats didàctiques, que sigui metòdica, amb capacitat de comunicació i treball en equip. Coneixements d’EUROMUS. Coneixements del Parc de la Sèquia i del Infoséquia. Carnet de conduir
S’OFEREIX una jornada a temps parcial amb disponibilitat per treballar caps de setmana (dos al mes)
Interessats enviar cv a lmuns@parcdelasequia.cat fins a 15/02/2021.
Es realitzarà prova de coneixements, test de personalitat i entrevista personal un cop finalitzat el termini per presentar candidatures.
Caldrà provar experiència i titulacions detallades en el CV.
La trobada, organitzada pel Museu Nacional d’Aigua de Xina en col·laboració amb la Xarxa Mundial de Museus d’Aigua ha comptat amb més d’un centenar de tècnics i responsables de museus d’aigua d’arreu del món.
Després del fort sotrac a nivell mundial que ha suposat la crisi provocada per la COVID-19, la quarta conferència mundial de la xarxa global de museus d’aigua prevista inicialment a la ciutat xinesa de Hangzhou el març de 2020 es va haver de posposar i més tard cancel·lar.
La pandèmia ha provocat greus problemes als museus d’aigua d’arreu del món i aquesta setmana s’han reunit finalment en un seminari online per debatre sobre les adaptacions que han fet davant d’aquesta crisi. Amb el títol “Abraçant els canvis”, aquest seminari ha comptat amb la intervenció en clau positiva de responsables de diferents museus que han explicat les estratègies més efectives que s’han desenvolupat durant aquests mesos.
El Parc de la Séquia, ha estat convidat a través del Museu de la Tècnica a participar en una de les dues sessions on s’han discutit aquests temes i on s’han compartit diferents experiències. El director del Museu de la Tècnica de Manresa, Eudald Serra, ha exposat l’adaptació a nivell educatiu que ha portat a terme la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, on a través de 10 píndoles educatives patrocinades per BBVA s’han creat noves formes d’arribar als alumnes que any rere any visitaven les instal·lacions relacionades amb la Séquia i que aquest any a causa de les restriccions en la mobilitat no han pogut fer.
En aquest mateix seminari s’ha llegit un manifest per proclamar els interessos i compromisos de la Xarxa Mundial de Museus d’Aigua (WAMU-Net) i la seva voluntat d’enfortir aquesta associació i construir noves eines de cooperació, solidaritat i desenvolupar noves idees de projectes i formació i exposicions compartides.
L’any 2016 es va crear aquesta xarxa de museus sota l’aval de la UNESCO per treballar i aprofundir en la cultura de l’aigua així com millorar la relació que hi tenim com a societat. Catalunya hi és representada a través de dos museus, el Museu Agbar i el Museu de la Tècnica de Manresa.