Roser Melero Vilella. Gener 2020.
El color és avui un bé omnipresent i assequible a tothom, però fins fa poc més de 150 anys únicament les classes socials més poderoses podien optar als colors vius que s’obtenien amb llargs i costosos processos de tintura a partir d’algunes plantes i animals.
Arrel de l’obtenció casual l’any 1856 del primer colorant sintètic, la mauveïna, la relació entre el color i societat va canviar. Aquesta substància tenyia fàcilment les teles, amb un to porpra intens que abans només es podia obtenir amb milers de cargolines del gènere Murex. Aquest va ser l’inici del desenvolupament de moltes empreses de química orgànica actuals, que es van fundar com a productores de tints sintètics.
Per la seva facilitat d’ús i el seu baix cost, els tints sintètics van democratitzar el color, esdevenint un dels catalitzadors de la indústria tèxtil de masses actual, on s’utilitzen més de 10.000 colorants sintètics. Tot té un cost, però.
D’uns anys ençà s’ha demostrat que alguns tipus de colorants sintètics són altament nocius per a la nostra salut. A més, la ineficiència energètica, l’enorme ús d’aigua que fa la indústria tèxtil (unes 200 tones d’aigua per cada tona de teixits produïts, que encara ara retornen a la natura carregades de residus tòxics i nocius) i la deslocalització de gran part del procés tèxtil cap a països amb escasses restriccions mediambientals i laborals, comprometen seriosament la sostenibilitat del sector tèxtil.
Recuperar la tradició dels tints naturals, especialment els vegetals, i adaptar aquest procés a la tecnologia tèxtil actual pot contribuir reduir els efectes nocius del procés de tintura actual i a millorar-ne la sostenibilitat.
No tots els colors es poden obtenir a partir de plantes, i no tots els colors obtinguts a partir de plantes són prou sòlids per als requeriments de la indústria de la moda actual. Però hi ha opcions amb potencial de formar-ne part: les plantes tintorials tradicionals, com la roja (Rubia tinctorum L.), la galda (Reseda luteola L.) i l’índigo (Indigofera sp.), que es coneixen des d’antic; la utilització de residus vegetals de la indústria alimentària local, que contribueixen a una economia circular; i, finalment, l’aprofitament sostenible de certes espècies forestals i de sotabosc amb propietats tintorials, que permet reduir el risc dels grans incendis forestals propis de zones mediterrànies com la nostra.
Si us interessen els tints vegetals, al Museu de la Tècnica de Manresa podreu conèixer el procés bàsic de tintura tradicional amb plantes de bosc i plantes tintorials emprades a la Catalunya medieval.
Roser Melero Vilella és agrònoma i artista tèxtil. S’ha dedicat a l’aprofitament sostenible de plantes silvestres i a la producció de planta aromàtica i medicinal, i fa més de 20 anys que el seu interès són les plantes tintorials, que ara utilitza en el seu projecte, LA MACARULLA, des d’on crea peces artesanes i promou els tints vegetals fent cursos i tallers.
Es busca professional encarregat/da de la gestió, supervisió i coordinació de l’equipament.
Les seves FUNCIONS principals seran : la gestió del equipament i del seu servei educatiu. La programació d’activitats al Parc de l’Agulla i a la Sèquia. La coordinació del personal al seu càrrec. Tasques de control i administratives que se’n derivin (gestió comandes, factures, caixa, …).
FORMACIÓ MÍNIMA requerida : Formació mínima en Batxillerat, amb coneixements d’educació ambiental. Es valorarà que sàpiga fer Funcionar un GPS i marcar Tracks de rutes ,que tingui habilitats didàctiques, que sigui metòdica, amb capacitat de comunicació i treball en equip. Coneixements d’EUROMUS. Coneixements del Parc de la Sèquia i del Infoséquia. Carnet de conduir
S’OFEREIX una jornada a temps parcial amb disponibilitat per treballar caps de setmana (dos al mes)
Interessats enviar cv a lmuns@parcdelasequia.cat fins a 15/02/2021.
Es realitzarà prova de coneixements, test de personalitat i entrevista personal un cop finalitzat el termini per presentar candidatures.
Caldrà provar experiència i titulacions detallades en el CV.
The meeting, organized by the National Water Museum of China in collaboration with the World Network of Water Museums, was attended by more than a hundred technicians and managers of water museums around the world.
After the strong global upheaval caused by the crisis caused by COVID-19, the fourth global conference of the global network of water museums initially planned in the Chinese city of Hangzhou in March 2020 had to be postponed and later cancel.
The pandemic has caused serious problems for water museums around the world and this week they finally met at an online seminar to discuss the adaptations they have made in the face of this crisis. Entitled "Embracing the changes", this seminar has had the positive intervention of leaders of different museums who have explained the most effective strategies that have been developed during these months.
The Parc de la Séquia has been invited through the Museu de la Tècnica to take part in one of the two sessions where these topics have been discussed and where different experiences have been shared. The director of the Museu de la Tècnica de Manresa, Eudald Serra, explained the adaptation at the educational level carried out by the Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia, where through 10 educational pills sponsored by BBVA created new ways to reach students who year after year visited the facilities related to the Irrigation and that this year due to restrictions on mobility have not been able to do.
In this same seminar a manifesto was read to proclaim the interests and commitments of the World Network of Water Museums (WAMU-Net) and its desire to strengthen this association and build new tools for cooperation, solidarity and new development. project and training ideas and shared exhibitions.
In 2016, this network of museums was created under the auspices of UNESCO to work and deepen the culture of water as well as improve the relationship we have as a society. Catalonia is represented through two museums, the Agbar Museum and the Manresa Museum of Technology.
La réunion, organisée par le Musée national de l'eau de Chine en collaboration avec le Réseau mondial des musées de l'eau, a réuni plus d'une centaine de techniciens et gestionnaires de musées de l'eau à travers le monde.
Après le fort bouleversement mondial causé par la crise provoquée par COVID-19, la quatrième conférence mondiale du réseau mondial des musées de l'eau initialement prévue dans la ville chinoise de Hangzhou en mars 2020 a dû être reportée puis annulée.
La pandémie a causé de graves problèmes aux musées de l'eau du monde entier et cette semaine, ils se sont finalement réunis lors d'un séminaire en ligne pour discuter des adaptations qu'ils ont apportées face à cette crise. Intitulé "Embracing the changes", ce séminaire a bénéficié de l'intervention positive de dirigeants de différents musées qui ont expliqué les stratégies les plus efficaces qui ont été développées au cours de ces mois.
Le Parc de la Séquia a été invité à travers le Museu de la Tècnica à participer à l'une des deux sessions où ces sujets ont été abordés et où différentes expériences ont été partagées. Le directeur du Museu de la Tècnica de Manresa, Eudald Serra, a expliqué l'adaptation pédagogique réalisée par la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Séquia, où à travers 10 pilules éducatives parrainées par BBVA ont créé de nouvelles façons d'atteindre les étudiants qui année après année visité les installations liées à l'irrigation et que cette année en raison de restrictions à la mobilité n'ont pas été en mesure de le faire.
Dans ce même séminaire un manifeste a été lu pour proclamer les intérêts et les engagements du Réseau Mondial des Musées de l'Eau (WAMU-Net) et sa volonté de renforcer cette association et de construire de nouveaux outils de coopération, de solidarité et de nouveau développement. expositions partagées.
En 2016, ce réseau de musées a été créé sous les auspices de l'UNESCO pour travailler et approfondir la culture de l'eau ainsi que pour améliorer les relations que nous entretenons en tant que société. La Catalogne est représentée à travers deux musées, le musée Agbar et le musée de la technologie de Manresa.
El encuentro, organizado por el Museo Nacional de Agua de China en colaboración con la Red Mundial de Museos de Agua ha contado con más de un centenar de técnicos y responsables de museos de agua de todo el mundo.
Tras el fuerte sacudida a nivel mundial que ha supuesto la crisis provocada por la Covidien-19, la cuarta conferencia mundial de la red global de museos de agua prevista inicialmente en la ciudad china de Hangzhou en marzo de 2020 se tuvo que posponer y más tarde cancelar.
La pandemia ha provocado graves problemas a los museos de agua de todo el mundo y esta semana se han reunido finalmente en un seminario online para debatir sobre las adaptaciones que han hecho frente a esta crisis. Con el título "Abrazando los cambios", este seminario ha contado con la intervención en clave positiva de responsables de diferentes museos que han explicado las estrategias más efectivas que se han desarrollado durante estos meses.
El Parque de la Acequia, ha sido invitado a través del Museo de la Técnica a participar en una de las dos sesiones donde se han discutido estos temas y donde se han compartido diferentes experiencias. El director del Museo de la Técnica de Manresa, Eudald Serra, expuso la adaptación a nivel educativo que ha llevado a cabo la Fundación Aguas de Manresa - Junta de la Acequia, donde a través de 10 píldoras educativas patrocinadas por BBVA han creado nuevas formas de llegar a los alumnos que año tras año visitaban las instalaciones relacionadas con la Acequia y que este año debido a las restricciones en la movilidad no han podido hacer.
En este mismo seminario se ha leído un manifiesto para proclamar los intereses y compromisos de la Red Mundial de Museos de Agua (WaMu-Net) y su voluntad de fortalecer esta asociación y construir nuevas herramientas de cooperación, solidaridad y desarrollar nuevas ideas de proyectos y formación y exposiciones compartidas.
En el año 2016 se creó esta red de museos bajo el aval de la UNESCO para trabajar y profundizar en la cultura del agua así como mejorar la relación que tenemos como sociedad. Cataluña está representada a través de dos museos, el Museo Agbar y el Museo de la Técnica de Manresa.
La trobada, organitzada pel Museu Nacional d’Aigua de Xina en col·laboració amb la Xarxa Mundial de Museus d’Aigua ha comptat amb més d’un centenar de tècnics i responsables de museus d’aigua d’arreu del món.
Després del fort sotrac a nivell mundial que ha suposat la crisi provocada per la COVID-19, la quarta conferència mundial de la xarxa global de museus d’aigua prevista inicialment a la ciutat xinesa de Hangzhou el març de 2020 es va haver de posposar i més tard cancel·lar.
La pandèmia ha provocat greus problemes als museus d’aigua d’arreu del món i aquesta setmana s’han reunit finalment en un seminari online per debatre sobre les adaptacions que han fet davant d’aquesta crisi. Amb el títol “Abraçant els canvis”, aquest seminari ha comptat amb la intervenció en clau positiva de responsables de diferents museus que han explicat les estratègies més efectives que s’han desenvolupat durant aquests mesos.
El Parc de la Séquia, ha estat convidat a través del Museu de la Tècnica a participar en una de les dues sessions on s’han discutit aquests temes i on s’han compartit diferents experiències. El director del Museu de la Tècnica de Manresa, Eudald Serra, ha exposat l’adaptació a nivell educatiu que ha portat a terme la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, on a través de 10 píndoles educatives patrocinades per BBVA s’han creat noves formes d’arribar als alumnes que any rere any visitaven les instal·lacions relacionades amb la Séquia i que aquest any a causa de les restriccions en la mobilitat no han pogut fer.
En aquest mateix seminari s’ha llegit un manifest per proclamar els interessos i compromisos de la Xarxa Mundial de Museus d’Aigua (WAMU-Net) i la seva voluntat d’enfortir aquesta associació i construir noves eines de cooperació, solidaritat i desenvolupar noves idees de projectes i formació i exposicions compartides.
L’any 2016 es va crear aquesta xarxa de museus sota l’aval de la UNESCO per treballar i aprofundir en la cultura de l’aigua així com millorar la relació que hi tenim com a societat. Catalunya hi és representada a través de dos museus, el Museu Agbar i el Museu de la Tècnica de Manresa.
