Publicat el 5 de desembre de 2020
Des del seus inicis, el Museu de la Tècnica de Manresa ha treballat colze a colze amb persones que han fet del voluntariat part de la seva vida. En paraules de la seva conservadora, la Pilar Alonso “El Museu no seria el que és sense la implicació i els coneixements d’aquests voluntaris i voluntàries que han fet possible que el museu a dia d’avui sigui un referent europeu en el món de la cinteria, a més d’explicar la importància de l’aigua i la Sèquia per Manresa durant la seva història“.
Entrevistem a dos d’aquests voluntaris, que ens expliquen qui son i que ha representat per a ells venir setmanalment a fer tasques de suport al museu.
En Josep Casas Bardolet fa uns dos anys i mig que fa de voluntari, ara te 67 anys i es va dedicar tota la vida a fer de comercial, els darrers 25 en una petita empresa del món de l’esport i els serveis. Va decidir a fer-se voluntari perquè l’activitat que va dur a terme durant la seva vida laboral li va donar molt, i volia tornar-ne una part. De fet, va ser després d’un viatge a Japó on es va donar compte que tota la gent gran feia voluntariat i treballs comunitaris. Allà va ser on va pensar que el voluntariat era una cosa extraordinària per créixer com a persona i societat.
Va entrar al museu a través del seu pare, un antic director de fàbrica tèxtil que abans de morir va voler conèixer el museu i una de les màquines que ell havia fet. Després de conèixer l’espai es va interessar en fer-hi de voluntari i es va posar en contacte amb la conservadora, la Pilar. De seguida es van posar d’acord per iniciar una col·laboració que encara dura. En Josep fa tasques de restauracio i conservació relacionades amb la fusta, de la qual ja n’era coneixedor i li agrada molt. Però també està aprenent a treballar amb el ferro. El missatge a tothom és que la vida ha de ser activa i positiva, i que no ho hem de perdre mai les ganes d’aprendre i aportar a la societat.
En Xavier Ferrer Nogués té 74 anys i havia estat instal·lador d’aigua, gas i calefacció. Ja fa 7 anys que fa de voluntari i fa activitats de neteja de material, greixar les màquines i moltes altres feines que van sorgint. Fa voluntariat perquè pensa que és una forma de revertir una part dels seus coneixements per ajudar a la comunitat, diu que això li aporta molt més del que hi dona, i que aquest és un dels valors del voluntariat, a més de relacionar-se i continuar actiu. Anima a tothom a fer-se voluntari ja que millora l’autoestima i li agrada col·laborar en ampliar els coneixements de tothom.
Des del Parc de la Sèquia donem les gràcies als antics voluntaris i als actuals perquè son part essencial de tot allò que fem i ens enriqueixen cada dia amb coneixements i il·lusió per la nostra feina.
