Quin aspecte tenien els primers robots? Com és possible comunicar-se amb un robot que es troba a Mart? Com ha evolucionat la intel·ligència de les màquines al llarg de la història?
La resposta a aquestes i moltes altres preguntes la trobareu a l’exposició “Bits, Volts i Ones: La història de les TIC“. Des de les calculadores mecàniques fins als robots actuals, l’exposició recorre la història de la informàtica, l’electrònica i les comunicacions, des dels orígens fins arribar als robots de l’actualitat. Els continguts s’organitzen al voltant d’aquestes tres paraules, Bits, Volts i Ones, que són a tot arreu, i que tenim a la mà quan utilitzem el mòbil.
Amb aquesta proposta s’enriqueix l’oferta que fa el Museu de la Tècnica de Manresa en el marc del conveni amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la UPC, STEAM en ACCIÓ, que vol acostar al públic la ciència i la tecnologia. L’exposició va ser creada quan es va dedicar als robots l’activitat “Temps de …”, posada en marxa per la UPC Manresa, la Biblioteca del Campus de Universitari de Manresa (BCUM) i la Biblioteca Ateneu les Bases. Ha viatjat a múltiples biblioteques, però torna ara a la ciutat, via el museu, obert a visites seguint les indicacions de sanitat en cada moment. Estarà exposada fins a final del curs 2020-21 i les escoles poden reservar visites a través del serveis educatius del Parc de la Sèquia.
Aquestes festes en especial és una bona opció per al públic general i familiar, que hi pot accedir amb el tiquet d’entrada general al museu (1.5euros/persona), de dimarts a diumenge de 10 a 14h (excepte els festius assenyalats) completant així l’oferta comarcal.
Com a novetat, coincidint amb les festes nadalenques, el Museu de la Tècnica posa a l’abast reptes i jocs matemàtics elaborats pel Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA). També hi haurà activitats i jocs “per emportar” relacionats amb l’exposició “Les Matemàtiques i la vida”, que han visitat ja moltes escoles, a la que també s’accedeix amb l’entrada general al museu.
L’organització de l’esdeveniment va veure absolutament necessari la realització de la cursa. Enguany els diners recaptats es destinaran a la investigació per trobar una vacuna per combatre la COVID-19. Aquest any presentem la 17a cursa per la vida. Camina per la Marató en un context molt diferent de les setze edicions anteriors, i per tant, en un format totalment nou i adaptat a les noves mesures i normatives per evitar la propagació de la COVID-19.
Com hi podem participar?
Els/les participants (tant si corren com si caminen) s’hauran d’inscriure i fer la cursa o la caminada entre el dia 12 i el dia 20 de desembre, al lloc que vulguin i la distància que triin, i sempre seguint les normes marcades per les autoritats sanitàries en materia d’esport a l’aire lliure.
Per afavorir la col·laboració aquest any s’han previst diferents imports, perquè cadascú pugui aportar el què li sembli millor.
Una vegada feta la inscripció, rebreu un dorsal personalitzat perque el pugueu portar el dia que feu la cursa/caminada.
El dia que ho feu, feu-vos una foto i compartiu-la a les xarxes socials sota el hashtag #cursaperlavidamanresa i mencionant @manresa.perlamarato.
Amb el dorsal també us enviarem un val descompte de la firma DEPORVILLAGE, col·laborador oficial de la cursa.
El BAXI Manresa sorteja les samarretes de l’equip i altres objectes per La Marató de TV3
El BAXI Manresa col·labora un any més amb La Marató de TV3 a través de l’entitat Manresa per la Marató. Com que ara per ara no hi ha públic al Nou Congost, es farà un sorteig on-line de les samarretes de tots els jugadors i altres objectes que s’aniran descobrint mentre duri la campanya.
Ja es poden comprar a la botiga virtual del club store.basquetmanresa.com números per entrar al sorteig de la samarreta del jugador preferit. Com més números compri un participant, més probabilitats de premi hi haurà.
A banda de les samarretes del primer equip, s’aniran afegint altres objectes relacionats amb l’equip que es sortejaran entre tots els compradors de butlletes, siguin del jugador que siguin.
Aquesta col·laboració es porta a terme com és habitual des de fa anys,entre el BAXI Manresa i Manresa per la Marató, l’entitat que aglutina els actes que es fan a la capital del Bages en solidaritat amb la Marató de TV3.
Funcionament dels sortejos
Les ‘Píndoles d’Educació per a la Sostenibilitat’ arrenquen avui amb la col·laboració de BBVA
Una de les funcions principals del Parc de la Sèquia és la divulgació i atenció a les escoles de Catalunya a través del Servei Educatiu. Durant el primer confinament, les escoles que tenien el servei contractat no van poder gaudir-lo i d’aquí va néixer la idea de fer-ne càpsules curtes, digitals, que ajudin a la difusió i divulgació de la cultura i la importància de l’aigua.
L’objectiu d’aquesta activitat és fer adonar als infants de temes relacionats amb el seu dia a dia i que prenguin consciència de com les seves accions poden influir i contribuir a construir un món més sostenible.
Com són aquestes càpsules i on es podran trobar?
Les càpsules són vídeos, d’entre 3 i 5 minuts, on es tracta un tema relacionat amb l’aigua i la sostenibilitat: potabilització, distribució de l’aigua a la ciutat, economia circular, insectes i bestioles, els guardians de l’aigua, etc.
Són un total de 10 píndoles que s’aniran publicant cada 15 dies i que quedaran penjades a la pàgina web del Parc de la Sèquia, juntament amb una proposta d’activitat per fer a l’escola o a casa. La primera píndola, ‘La potabilitzadora’ s’ha publicat avui i tracta sobre l’aigua de l’aixeta i els controls sanitaris que es fan una vegada es potabilitza explicat per l’Eva Corbella, cap del laboratori d’Aigües de Manresa. En aquesta, es proposa fer l’activitat del gust i l’olor, tastant diferents aigües i traient-ne conclusions.
Les càpsules estan adreçades a infants de primària i d’ESO, però hi podrà accedir tothom des del següent enllaç: https://www.parcdelasequia.cat/servei-educatiu/recursos-educatius/
Aquest projecte educatiu embranca amb l’aposta de BBVA per la proximitat al territori, la creació d’oportunitats, la digitalització i la sostenibilitat. En aquest darrer punt, el respecte al medi ambient és un dels eixos estratègics del banc i, per tant, està present en tota la seva activitat, treballant per contribuir a la transició cap a una economia més sostenible. L’impuls d’aquesta iniciativa n’és clar exemple.
Des del seus inicis, el Museu de la Tècnica de Manresa ha treballat colze a colze amb persones que han fet del voluntariat part de la seva vida. En paraules de la seva conservadora, la Pilar Alonso “El Museu no seria el que és sense la implicació i els coneixements d’aquests voluntaris i voluntàries que han fet possible que el museu a dia d’avui sigui un referent europeu en el món de la cinteria, a més d’explicar la importància de l’aigua i la Sèquia per Manresa durant la seva història“.
Entrevistem a dos d’aquests voluntaris, que ens expliquen qui son i que ha representat per a ells venir setmanalment a fer tasques de suport al museu.
En Josep Casas Bardolet fa uns dos anys i mig que fa de voluntari, ara te 67 anys i es va dedicar tota la vida a fer de comercial, els darrers 25 en una petita empresa del món de l’esport i els serveis. Va decidir a fer-se voluntari perquè l’activitat que va dur a terme durant la seva vida laboral li va donar molt, i volia tornar-ne una part. De fet, va ser després d’un viatge a Japó on es va donar compte que tota la gent gran feia voluntariat i treballs comunitaris. Allà va ser on va pensar que el voluntariat era una cosa extraordinària per créixer com a persona i societat.
Va entrar al museu a través del seu pare, un antic director de fàbrica tèxtil que abans de morir va voler conèixer el museu i una de les màquines que ell havia fet. Després de conèixer l’espai es va interessar en fer-hi de voluntari i es va posar en contacte amb la conservadora, la Pilar. De seguida es van posar d’acord per iniciar una col·laboració que encara dura. En Josep fa tasques de restauracio i conservació relacionades amb la fusta, de la qual ja n’era coneixedor i li agrada molt. Però també està aprenent a treballar amb el ferro. El missatge a tothom és que la vida ha de ser activa i positiva, i que no ho hem de perdre mai les ganes d’aprendre i aportar a la societat.
En Xavier Ferrer Nogués té 74 anys i havia estat instal·lador d’aigua, gas i calefacció. Ja fa 7 anys que fa de voluntari i fa activitats de neteja de material, greixar les màquines i moltes altres feines que van sorgint. Fa voluntariat perquè pensa que és una forma de revertir una part dels seus coneixements per ajudar a la comunitat, diu que això li aporta molt més del que hi dona, i que aquest és un dels valors del voluntariat, a més de relacionar-se i continuar actiu. Anima a tothom a fer-se voluntari ja que millora l’autoestima i li agrada col·laborar en ampliar els coneixements de tothom.
Des del Parc de la Sèquia donem les gràcies als antics voluntaris i als actuals perquè son part essencial de tot allò que fem i ens enriqueixen cada dia amb coneixements i il·lusió per la nostra feina.
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el seu Sistema Territorial han presentat la seva nova identitat visual, que adequa gràficament la marca als nous temps i vol transmetre una imatge de modernitat i innovació dels 27 museus que l’integren.
El projecte parteix de la concepció del Sistema Territorial MNACTEC com un museu nacional estès per tot el país, i juga amb conceptes com territori, xarxa, sistema, entorn industrial, científic i tecnològic, dinamisme i transformació. La proposta gràfica es basa en la generació d’un sistema propi amb el quadrat com a element sobre el qual es construeix la identitat visual i els components que la conformen.
La nova identitat visual és obra d’Extra Estudio, equip de disseny gràfic barceloní liderat per Jose Bellés i Iñigo Jerez, que recentment ha estat guardonat amb el Grand Laus 2020 de disseny gràfic i dos Laus Bronze. Extra Estudio va guanyar el concurs per elaborar el projecte, convocat conjuntament pel MNACTEC i l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG)-FAD el juliol de 2019. Un total de 64 estudis i professionals del disseny gràfic van participar en aquesta convocatòria.
L’actual identitat visual del MNACTEC va ser creada l’any 1984 pel dissenyador Enric Franch i el seu equip. Posteriorment, aquest mateix equip de dissenyadors va crear els logotips dels diversos membres del Sistema Territorial MNACTEC.
Un museu estès per tot el país
El MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i la seva incidència social. És un museu que s’estén per tot el territori català a través de les actuacions del seu Sistema Territorial, una xarxa formada per 27 museus i centres d’interès patrimonial que expliquen la industrialització a Catalunya.
Aquest teixit industrial és el denominador comú del Sistema Territorial MNACTEC, una organització en què el conjunt d’elements funcionen com un tot, aportant una visió singular i plural de la incidència social de la cultura científica, tècnica i industrial catalana. Un sistema de museus únic, que uneix i genera una visió de conjunt. Per tal de reforçar aquest discurs museològic, s’ha creat una estratègia de marca que aporta consistència, coherència i sentit de pertinença al Sistema Territorial i una idea gràfica en què el concepte de «sistema» es visualitza com a element bàsic i vertebrador de la identitat visual de tot el conjunt.
Una identitat que funciona com a sistema
El nou emblema del MNACTEC és en si mateix un sistema gràfic basat en l’acrònim del museu i en el quadrat. Aquest element modular conté una retícula interna que permet estructurar l’espai i fabricar diversitat d’elements geomètrics. Dins d’aquest marc expositiu, es produeixen formes, patrons, pictogrames, il·lustracions o lletres, tot un conjunt de components que aporten personalitat a l’ecosistema visual. A la vegada, aquest sistema gràfic permet generar les 26 il·lustracions que identifiquen la resta de museus del Sistema Territorial MNACTEC.
La tipografia del conjunt de logotips del Sistema Territorial MNACTEC també funciona com a sistema tipogràfic, dibuixat a mida per a la marca, amb un objectiu organitzador, funcional i integrador. Permet als 27 museus generar missatges de comunicació d’una manera regulada, coordinada i amb coherència visual. Es tracta d’una veu pròpia que s’expressa amb identitat i amb un caràcter tècnic i industrial basat en el quadrat com a mòdul.
La combinació d’aquest conjunt de components gràfics i tipogràfics fabriquen la identitat visual del MNACTEC i del seu Sistema Territorial. Un sistema identitari que s’adapta i s’estén per tot el seu territori de marca generant unitat i sentit de pertinença al conjunt.
Més informació
