Quin aspecte tenien els primers robots? Com és possible comunicar-se amb un robot que es troba a Mart? Com ha evolucionat la intel·ligència de les màquines al llarg de la història?
La resposta a aquestes i moltes altres preguntes la trobareu a l’exposició “Bits, Volts i Ones: La història de les TIC“. Des de les calculadores mecàniques fins als robots actuals, l’exposició recorre la història de la informàtica, l’electrònica i les comunicacions, des dels orígens fins arribar als robots de l’actualitat. Els continguts s’organitzen al voltant d’aquestes tres paraules, Bits, Volts i Ones, que són a tot arreu, i que tenim a la mà quan utilitzem el mòbil.
Amb aquesta proposta s’enriqueix l’oferta que fa el Museu de la Tècnica de Manresa en el marc del conveni amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la UPC, STEAM en ACCIÓ, que vol acostar al públic la ciència i la tecnologia. L’exposició va ser creada quan es va dedicar als robots l’activitat “Temps de …”, posada en marxa per la UPC Manresa, la Biblioteca del Campus de Universitari de Manresa (BCUM) i la Biblioteca Ateneu les Bases. Ha viatjat a múltiples biblioteques, però torna ara a la ciutat, via el museu, obert a visites seguint les indicacions de sanitat en cada moment. Estarà exposada fins a final del curs 2020-21 i les escoles poden reservar visites a través del serveis educatius del Parc de la Sèquia.
Aquestes festes en especial és una bona opció per al públic general i familiar, que hi pot accedir amb el tiquet d’entrada general al museu (1.5euros/persona), de dimarts a diumenge de 10 a 14h (excepte els festius assenyalats) completant així l’oferta comarcal.
Com a novetat, coincidint amb les festes nadalenques, el Museu de la Tècnica posa a l’abast reptes i jocs matemàtics elaborats pel Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA). També hi haurà activitats i jocs “per emportar” relacionats amb l’exposició “Les Matemàtiques i la vida”, que han visitat ja moltes escoles, a la que també s’accedeix amb l’entrada general al museu.
L’organització de l’esdeveniment va veure absolutament necessari la realització de la cursa. Enguany els diners recaptats es destinaran a la investigació per trobar una vacuna per combatre la COVID-19. Aquest any presentem la 17a cursa per la vida. Camina per la Marató en un context molt diferent de les setze edicions anteriors, i per tant, en un format totalment nou i adaptat a les noves mesures i normatives per evitar la propagació de la COVID-19.
Com hi podem participar?
Els/les participants (tant si corren com si caminen) s’hauran d’inscriure i fer la cursa o la caminada entre el dia 12 i el dia 20 de desembre, al lloc que vulguin i la distància que triin, i sempre seguint les normes marcades per les autoritats sanitàries en materia d’esport a l’aire lliure.
Per afavorir la col·laboració aquest any s’han previst diferents imports, perquè cadascú pugui aportar el què li sembli millor.
Una vegada feta la inscripció, rebreu un dorsal personalitzat perque el pugueu portar el dia que feu la cursa/caminada.
El dia que ho feu, feu-vos una foto i compartiu-la a les xarxes socials sota el hashtag #cursaperlavidamanresa i mencionant @manresa.perlamarato.
Amb el dorsal també us enviarem un val descompte de la firma DEPORVILLAGE, col·laborador oficial de la cursa.
El BAXI Manresa sorteja les samarretes de l’equip i altres objectes per La Marató de TV3
El BAXI Manresa col·labora un any més amb La Marató de TV3 a través de l’entitat Manresa per la Marató. Com que ara per ara no hi ha públic al Nou Congost, es farà un sorteig on-line de les samarretes de tots els jugadors i altres objectes que s’aniran descobrint mentre duri la campanya.
Ja es poden comprar a la botiga virtual del club store.basquetmanresa.com números per entrar al sorteig de la samarreta del jugador preferit. Com més números compri un participant, més probabilitats de premi hi haurà.
A banda de les samarretes del primer equip, s’aniran afegint altres objectes relacionats amb l’equip que es sortejaran entre tots els compradors de butlletes, siguin del jugador que siguin.
Aquesta col·laboració es porta a terme com és habitual des de fa anys,entre el BAXI Manresa i Manresa per la Marató, l’entitat que aglutina els actes que es fan a la capital del Bages en solidaritat amb la Marató de TV3.
Funcionament dels sortejos
Las 'Píldoras de Educación para la Sostenibilidad' arrancan hoy con la colaboración de BBVA
Una de las funciones principales del Parc de la Sèquia es la divulgación y atención a las escuelas de Cataluña a través del Servicio Educativo. Durante el primer confinamiento, las escuelas que tenían el servicio contratado no pudieron disfrutarlo y de ahí nació la idea de hacer cápsulas cortas, digitales, que ayuden a la difusión y divulgación de la cultura y la importancia de la agua.
El objetivo de esta actividad es hacer que los niños de temas relacionados con su día a día y que tomen conciencia de cómo sus acciones pueden influir y contribuir a construir un mundo más sostenible.
Como son estas cápsulas y donde se podrán encontrar?
Las cápsulas son vídeos, de entre 3 y 5 minutos, donde se trata un tema relacionado con el agua y la sostenibilidad: potabilización, distribución del agua en la ciudad, economía circular, insectos y bichos, los guardianes de la agua, etc.
Son un total de 10 píldoras que se irán publicando cada 15 días y que quedarán colgadas en la página web del Parc de la Sèquia, junto con una propuesta de actividad para hacer en la escuela o en casa. La primera píldora, 'La potabilizadora' ha publicado hoy y trata sobre el agua del grifo y los controles sanitarios que se hacen una vez se potabiliza explicado por Eva Corbella, jefa del laboratorio de Aigües de Manresa. En ésta, se propone hacer la actividad del gusto y el olor, probando diferentes aguas y sacando conclusiones.
Las cápsulas están dirigidas a niños de primaria y de ESO, pero podrá acceder todo el mundo desde el siguiente enlace: https://www.parcdelasequia.cat/servei-educatiu/recursos-educatius/
Este proyecto educativo enfrascado con la apuesta de BBVA por la proximidad al territorio, la creación de oportunidades, la digitalización y la sostenibilidad. En este último punto, el respeto al medio ambiente es uno de los ejes estratégicos del banco y, por tanto, está presente en toda su actividad, trabajando para contribuir a la transición hacia una economía más sostenible. El impulso de esta iniciativa es claro ejemplo.
Les ‘Píndoles d’Educació per a la Sostenibilitat’ arrenquen avui amb la col·laboració de BBVA
Una de les funcions principals del Parc de la Sèquia és la divulgació i atenció a les escoles de Catalunya a través del Servei Educatiu. Durant el primer confinament, les escoles que tenien el servei contractat no van poder gaudir-lo i d’aquí va néixer la idea de fer-ne càpsules curtes, digitals, que ajudin a la difusió i divulgació de la cultura i la importància de l’aigua.
L’objectiu d’aquesta activitat és fer adonar als infants de temes relacionats amb el seu dia a dia i que prenguin consciència de com les seves accions poden influir i contribuir a construir un món més sostenible.
Com són aquestes càpsules i on es podran trobar?
Les càpsules són vídeos, d’entre 3 i 5 minuts, on es tracta un tema relacionat amb l’aigua i la sostenibilitat: potabilització, distribució de l’aigua a la ciutat, economia circular, insectes i bestioles, els guardians de l’aigua, etc.
Són un total de 10 píndoles que s’aniran publicant cada 15 dies i que quedaran penjades a la pàgina web del Parc de la Sèquia, juntament amb una proposta d’activitat per fer a l’escola o a casa. La primera píndola, ‘La potabilitzadora’ s’ha publicat avui i tracta sobre l’aigua de l’aixeta i els controls sanitaris que es fan una vegada es potabilitza explicat per l’Eva Corbella, cap del laboratori d’Aigües de Manresa. En aquesta, es proposa fer l’activitat del gust i l’olor, tastant diferents aigües i traient-ne conclusions.
Les càpsules estan adreçades a infants de primària i d’ESO, però hi podrà accedir tothom des del següent enllaç: https://www.parcdelasequia.cat/servei-educatiu/recursos-educatius/
Aquest projecte educatiu embranca amb l’aposta de BBVA per la proximitat al territori, la creació d’oportunitats, la digitalització i la sostenibilitat. En aquest darrer punt, el respecte al medi ambient és un dels eixos estratègics del banc i, per tant, està present en tota la seva activitat, treballant per contribuir a la transició cap a una economia més sostenible. L’impuls d’aquesta iniciativa n’és clar exemple.
Since its inception, the Museu de la Tècnica de Manresa has worked side by side with people who have made volunteering part of their lives. In the words of its curator, Pilar Alonso “The Museum would not be what it is without the involvement and knowledge of these volunteers who have made it possible for the museum today to be a European reference in the world of the cinteria, in addition to explaining the importance of water and the Sèquia for Manresa during its history “.
We interview two of these volunteers, who tell us who they are and what it has meant for them to come weekly to support the museum.
Josep Casas Bardolet has been a volunteer for about two and a half years, now 67 years old and dedicated his whole life to doing business, the last 25 in a small company in the world of sports and services. He decided to volunteer because the activity he carried out during his working life gave him a lot, and he wanted to return a part of it. In fact, it was after a trip to Japan that he realized that all the elderly were volunteering and doing community work. That was where he thought volunteering was an extraordinary thing to grow as a person and society.
He entered the museum through his father, a former textile factory manager who before his death wanted to get to know the museum and one of the machines he had made. After learning about the space, she became interested in volunteering and contacted the curator, Pilar. They immediately agreed to start a collaboration that still lasts. Josep does restoration and conservation work related to wood, of which he was already familiar and liked a lot. But he is also learning to work with iron. The message to everyone is that life must be active and positive, and that we must never lose the desire to learn and contribute to society.
Xavier Ferrer Nogués is 74 years old and had been a water, gas and heating installer. He has been volunteering for 7 years and doing material cleaning activities, greasing machines and many other jobs that are emerging. He volunteers because he thinks it’s a way to reverse some of his knowledge to help the community, he says that brings him a lot more than he gives, and that this is one of the values of volunteering, as well as relating and stay active. She encourages everyone to volunteer as she improves her self-esteem and enjoys collaborating to expand everyone’s knowledge.
From Parc de la Sèquia we thank the old volunteers and the current ones because they are an essential part of everything we do and enrich us every day with knowledge and enthusiasm for our work.
Des del seus inicis, el Museu de la Tècnica de Manresa ha treballat colze a colze amb persones que han fet del voluntariat part de la seva vida. En paraules de la seva conservadora, la Pilar Alonso “El Museu no seria el que és sense la implicació i els coneixements d’aquests voluntaris i voluntàries que han fet possible que el museu a dia d’avui sigui un referent europeu en el món de la cinteria, a més d’explicar la importància de l’aigua i la Sèquia per Manresa durant la seva història“.
Entrevistem a dos d’aquests voluntaris, que ens expliquen qui son i que ha representat per a ells venir setmanalment a fer tasques de suport al museu.
En Josep Casas Bardolet fa uns dos anys i mig que fa de voluntari, ara te 67 anys i es va dedicar tota la vida a fer de comercial, els darrers 25 en una petita empresa del món de l’esport i els serveis. Va decidir a fer-se voluntari perquè l’activitat que va dur a terme durant la seva vida laboral li va donar molt, i volia tornar-ne una part. De fet, va ser després d’un viatge a Japó on es va donar compte que tota la gent gran feia voluntariat i treballs comunitaris. Allà va ser on va pensar que el voluntariat era una cosa extraordinària per créixer com a persona i societat.
Va entrar al museu a través del seu pare, un antic director de fàbrica tèxtil que abans de morir va voler conèixer el museu i una de les màquines que ell havia fet. Després de conèixer l’espai es va interessar en fer-hi de voluntari i es va posar en contacte amb la conservadora, la Pilar. De seguida es van posar d’acord per iniciar una col·laboració que encara dura. En Josep fa tasques de restauracio i conservació relacionades amb la fusta, de la qual ja n’era coneixedor i li agrada molt. Però també està aprenent a treballar amb el ferro. El missatge a tothom és que la vida ha de ser activa i positiva, i que no ho hem de perdre mai les ganes d’aprendre i aportar a la societat.
En Xavier Ferrer Nogués té 74 anys i havia estat instal·lador d’aigua, gas i calefacció. Ja fa 7 anys que fa de voluntari i fa activitats de neteja de material, greixar les màquines i moltes altres feines que van sorgint. Fa voluntariat perquè pensa que és una forma de revertir una part dels seus coneixements per ajudar a la comunitat, diu que això li aporta molt més del que hi dona, i que aquest és un dels valors del voluntariat, a més de relacionar-se i continuar actiu. Anima a tothom a fer-se voluntari ja que millora l’autoestima i li agrada col·laborar en ampliar els coneixements de tothom.
Des del Parc de la Sèquia donem les gràcies als antics voluntaris i als actuals perquè son part essencial de tot allò que fem i ens enriqueixen cada dia amb coneixements i il·lusió per la nostra feina.
Desde sus inicios, el Museo de la Técnica de Manresa ha trabajado codo a codo con personas que han hecho del voluntariado parte de su vida. En palabras de su conservadora, Pilar Alonso “El Museo no sería lo que es sin la implicación y los conocimientos de estos voluntarios y voluntarias que han hecho posible que el museo a día de hoy sea un referente europeo en el mundo de la cintería, además de explicar la importancia del agua y la Sèquia por Manresa durante su historia “.
Entrevistamos a dos de estos voluntarios, que nos cuentan quienes son y que ha representado para ellos venir semanalmente a hacer tareas de apoyo al museo.
En Josep Casas Bardolet hace unos dos años y medio que hace de voluntario, ahora tiene 67 años y se dedicó toda la vida a hacer de comercial, los últimos 25 en una pequeña empresa del mundo del deporte y los servicios. Decidió hacerse voluntario para que la actividad que llevó a cabo durante su vida laboral le dio mucho, y quería volverse una parte. De hecho, fue después de un viaje a Japón donde se dio cuenta que toda la gente mayor hacía voluntariado y trabajos comunitarios. Allí fue donde pensó que el voluntariado era algo extraordinario para crecer como persona y sociedad.
Entró en el museo a través de su padre, un antiguo director de fábrica textil que antes de morir quiso conocer el museo y una de las máquinas que él había hecho. Tras conocer el espacio se interesó en hacer de voluntario y se puso en contacto con la conservadora, Pilar. Enseguida se pusieron de acuerdo para iniciar una colaboración que todavía dura. En José hace tareas de restauración y conservación relacionadas con la madera, de la que ya era conocedor y le gusta mucho. Pero también está aprendiendo a trabajar con el hierro. El mensaje a todo el mundo es que la vida debe ser activa y positiva, y que no debemos perder nunca las ganas de aprender y aportar a la sociedad.
Xavier Ferrer Nogués tiene 74 años y había sido instalador de agua, gas y calefacción. Hace 7 años que hace de voluntario y hace actividades de limpieza de material, engrasar las máquinas y muchas otras tareas que van surgiendo. Hace voluntariado porque piensa que es una forma de revertir una parte de sus conocimientos para ayudar a la comunidad, dice que esto le aporta mucho más de lo que da, y que éste es uno de los valores del voluntariado, además de relacionarse y continuar activo. Anima a todos a hacerse voluntario ya que mejora la autoestima y le gusta colaborar en ampliar los conocimientos de todos.
Desde el Parc de la Sèquia damos las gracias a los antiguos voluntarios y los actuales porque son parte esencial de todo lo que hacemos y nos enriquecen cada día con conocimientos e ilusión por nuestro trabajo.
Depuis sa création, le Museu de la Tècnica de Manresa a travaillé aux côtés de personnes qui ont fait du bénévolat une partie de leur vie. Selon les mots de son conservateur, Pilar Alonso «Le Musée ne serait pas ce qu’il est sans l’implication et les connaissances de ces bénévoles qui ont permis au musée aujourd’hui d’être une référence européenne dans le monde de le cinteria, en plus d’expliquer l’importance de l’eau et de la Sèquia pour Manresa au cours de son histoire “.
Nous interrogeons deux de ces bénévoles, qui nous disent qui ils sont et ce que cela signifie pour eux de venir chaque semaine soutenir le musée.
Josep Casas Bardolet est bénévole depuis environ deux ans et demi, maintenant 67 ans et a consacré toute sa vie à faire des affaires, les 25 dernières dans une petite entreprise dans le monde du sport et des services. Il a décidé de faire du bénévolat car l’activité qu’il a exercée au cours de sa vie professionnelle lui a donné beaucoup, et il a voulu en rendre une partie. En fait, c’est après un voyage au Japon qu’il s’est rendu compte que toutes les personnes âgées faisaient du bénévolat et faisaient du travail communautaire. C’est là qu’il pensait que le bénévolat était une chose extraordinaire pour grandir en tant que personne et société.
Il est entré dans le musée par l’intermédiaire de son père, ancien directeur d’une usine textile qui, avant sa mort, voulait connaître le musée et l’une des machines qu’il avait fabriquées. Après avoir pris connaissance de l’espace, elle s’est intéressée au bénévolat et a contacté le conservateur, Pilar. Ils ont immédiatement accepté de démarrer une collaboration qui dure encore. Josep effectue des travaux de restauration et de conservation liés au bois, qu’il connaissait déjà et aimait beaucoup. Mais il apprend aussi à travailler le fer. Le message à chacun est que la vie doit être active et positive et que nous ne devons jamais perdre le désir d’apprendre et de contribuer à la société.
Xavier Ferrer Nogués a 74 ans et avait été installateur d’eau, de gaz et de chauffage. Il fait du bénévolat depuis 7 ans et fait des activités de nettoyage de matériaux, de graisseurs et de nombreux autres emplois qui émergent. Il fait du bénévolat parce qu’il pense que c’est un moyen de renverser certaines de ses connaissances pour aider la communauté, il dit que cela lui apporte beaucoup plus qu’il ne donne, et que c’est l’une des valeurs du bénévolat, ainsi que des relations et rester actif. Elle encourage tout le monde à faire du bénévolat car elle améliore son estime de soi et aime collaborer pour élargir les connaissances de chacun.
Du Parc de la Sèquia, nous remercions les anciens volontaires et les actuels car ils sont une partie essentielle de tout ce que nous faisons et nous enrichissent chaque jour de connaissances et d’enthousiasme pour notre travail.
El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el seu Sistema Territorial han presentat la seva nova identitat visual, que adequa gràficament la marca als nous temps i vol transmetre una imatge de modernitat i innovació dels 27 museus que l’integren.
El projecte parteix de la concepció del Sistema Territorial MNACTEC com un museu nacional estès per tot el país, i juga amb conceptes com territori, xarxa, sistema, entorn industrial, científic i tecnològic, dinamisme i transformació. La proposta gràfica es basa en la generació d’un sistema propi amb el quadrat com a element sobre el qual es construeix la identitat visual i els components que la conformen.
La nova identitat visual és obra d’Extra Estudio, equip de disseny gràfic barceloní liderat per Jose Bellés i Iñigo Jerez, que recentment ha estat guardonat amb el Grand Laus 2020 de disseny gràfic i dos Laus Bronze. Extra Estudio va guanyar el concurs per elaborar el projecte, convocat conjuntament pel MNACTEC i l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG)-FAD el juliol de 2019. Un total de 64 estudis i professionals del disseny gràfic van participar en aquesta convocatòria.
L’actual identitat visual del MNACTEC va ser creada l’any 1984 pel dissenyador Enric Franch i el seu equip. Posteriorment, aquest mateix equip de dissenyadors va crear els logotips dels diversos membres del Sistema Territorial MNACTEC.
Un museu estès per tot el país
El MNACTEC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya i té com a missió mostrar l’evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, la seva aplicació industrial i la seva incidència social. És un museu que s’estén per tot el territori català a través de les actuacions del seu Sistema Territorial, una xarxa formada per 27 museus i centres d’interès patrimonial que expliquen la industrialització a Catalunya.
Aquest teixit industrial és el denominador comú del Sistema Territorial MNACTEC, una organització en què el conjunt d’elements funcionen com un tot, aportant una visió singular i plural de la incidència social de la cultura científica, tècnica i industrial catalana. Un sistema de museus únic, que uneix i genera una visió de conjunt. Per tal de reforçar aquest discurs museològic, s’ha creat una estratègia de marca que aporta consistència, coherència i sentit de pertinença al Sistema Territorial i una idea gràfica en què el concepte de «sistema» es visualitza com a element bàsic i vertebrador de la identitat visual de tot el conjunt.
Una identitat que funciona com a sistema
El nou emblema del MNACTEC és en si mateix un sistema gràfic basat en l’acrònim del museu i en el quadrat. Aquest element modular conté una retícula interna que permet estructurar l’espai i fabricar diversitat d’elements geomètrics. Dins d’aquest marc expositiu, es produeixen formes, patrons, pictogrames, il·lustracions o lletres, tot un conjunt de components que aporten personalitat a l’ecosistema visual. A la vegada, aquest sistema gràfic permet generar les 26 il·lustracions que identifiquen la resta de museus del Sistema Territorial MNACTEC.
La tipografia del conjunt de logotips del Sistema Territorial MNACTEC també funciona com a sistema tipogràfic, dibuixat a mida per a la marca, amb un objectiu organitzador, funcional i integrador. Permet als 27 museus generar missatges de comunicació d’una manera regulada, coordinada i amb coherència visual. Es tracta d’una veu pròpia que s’expressa amb identitat i amb un caràcter tècnic i industrial basat en el quadrat com a mòdul.
La combinació d’aquest conjunt de components gràfics i tipogràfics fabriquen la identitat visual del MNACTEC i del seu Sistema Territorial. Un sistema identitari que s’adapta i s’estén per tot el seu territori de marca generant unitat i sentit de pertinença al conjunt.
Més informació
