Publicat el 15 d'octubre de 2020
Manresa conserva la fàbrica de riu més antiga de Catalunya i del sud d’Europa, un element patrimonial de primer ordre que actualment celebra el seu bicentenari
En la ciutat on un viu, sempre hi ha un seguit de monuments amb els que has conviscut anys i anys, que els sents com teus i que en el dia a dia han esdevingut com transparents. Passes davant d’ells i no t’hi fixes perquè ha estat allà des de sempre. Rarament has tingut el temps i l’estat mental adient per introduir-te en el seu significat.
I això passa en la majoria de ciutadans d’aquesta ciutat – Manresa – amb els “Panyos”, aquesta antiga fàbrica, que al veure-la, ens impressiona per la seva grandiositat i el impacte visual de tantes finestres – diuen que tantes com dies té l’any. Així i tot, ens cal fer un salt i passar del “primer pla”, allò que se’ns dona directament, al “transfons”, allò que representa i significa.
I ens trobem amb un bé cultural de primer ordre, un element clau del Patrimoni Industrial del nostre país, la primera fabrica – que pugui tenir aquest nom – que es conserva i que amb les correccions necessàries es pot convertir en visitable i ser el referent de la industrialització del nostre país.
Els documents al abast, daten la fàbrica als anys vint del segle XIX. Ara toca celebrar el bi-centenari. A tals efectes, ara fa dos anys, des del Museu de la Tècnica de Manresa es va reunir un grup de persones interessades (historiadors, col·legis professionals tècnics, membres de l’AMCTAIC, tècnics municipals, Centre d’estudis del Bages, Manresa Turisme…..) que van endegar un treball de recerca i que ha portat a la celebració de dos Jornades molt participades en les que el debat ha estat molt enriquidor..
Cal dir que la fàbrica està ja reconeguda, que gaudeix de la qualificació de BCIL (bé cultural d’interès local) i figura en una immensitat de texts i catàlegs sobre el Patrimoni Industrial català. Cal ressaltar també que l’Ajuntament ha portat a terme no fa massa temps importants reparacions, sobretot en la coberta de la fàbrica, suficients per a que la estructura no perillés,
En aquests dos anys, s’ha intentat aprofundir en el significat del edifici i contemplar-lo en un context històric molt més ample, i aprofundir en el seu lloc dins el context del procés de industrialització de Catalunya. Es pot proclamar que aquest procés es va iniciar al Bages i que els “Panyos” és l’element material més antic, símbol de la industrialització catalana
El futur de aquesta “joia de país” dependrà de la mesura amb la que la ciutadania copsi el seu valor, de la mesura amb la que les Administracions Públiques (començant pel nostre Ajuntament) s’impliquin. Estic segur que l’aparició d’aquest monogràfic de la revista Dovella – en la que intervenen la majoria de les persones que han participat en els debats, cada una des del seu particular punt de vista, marcarà un abans i un desprès, marcarà una fita a partir de la qual el futur dels “Panyos” ja no sigui una qüestió de ciutat sinó una qüestió de país.
Josep Alabern Valentí.
President de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC).
Vice-president de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia.
