The new classroom of the CFGM is inaugurated at the Museum of Technology

From this academic year, the Middle Degree Training Course for the Manufacture and Ennoblement of Textile Products, has a workshop in the Technical Museum, as a result of the collaboration between the City Council of Manresa, the Department of Education and the Fundation Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia.

Companies from the Bages region, but also from other places in Catalonia, have worked disinterestedly in the start-up of the workshop, providing machinery, threads, flakes, fabrics, chemicals, etc., which shows the great involvement of companies to support the cycle.

The facilities of the workshop that is inaugurated today are complemented by the stamping, finishing and finishing laboratories that are located at the Institut Guillem Catà. All in order to enable the content of the training cycle to be taught in a more practical way.

After 26 years without textile studies in the city, the training cycle began in the 2017-18 academic year, programmed by the Department of Education, as a result of the demand of entrepreneurs in the sector, due to the need to have qualified staff, and the impetus of the association of senior professionals Gest !. Regarding the workshop, the City Council made a search for spaces, and finally it was decided on  the Museum of Technology, in the sector where there is also the Ribbon Museum.

The director of Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, Laia Muns, recalled that “from the Museum we have worked hard to leave the facilities ready and adapt the restoration workshop to host the workshop for the students of the cycle formative. We believe the effort has been worthwhile. ”

This course will be the first promotion of students of the Training Cycle. At the moment 7 students make first course, and 7 more do second.

S’inaugura la nova aula taller del CFGM al Museu de la Tècnica

Des d’aquest curs, el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Fabricació i Ennobliment de Productes Tèxtils,  compta amb una aula taller al Museu de la Tècnica, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Manresa, el departament d’Ensenyament i la Fundació Aigües de Manresa i Junta de la Sèquia.

Empreses de la comarca del Bages, però també d’altres llocs de Catalunya, han col·laborat desinteressadament en la posada en marxa del taller, aportant-hi maquinària, fils, floca, teixits, productes químics, etc., cosa que demostra la gran implicació de les empreses per donar suport al cicle.

Les instal·lacions del taller que avui s’inaugura es complementen amb els laboratoris de Tintoreria, estampació, aprestos i acabats que es troben a l’Institut Guillem Catà. Tot plegat amb l’objectiu que els continguts del cicle formatiu es puguin impartir d’una manera més pràctica.

Després de 26 anys sense estudis tèxtils a la ciutat, el cicle formatiu es va iniciar el curs 2017-18, programat pel departament d’Ensenyament, fruit de la demanda d’empresaris del sector, per la necessitat de disposar de personal qualificat, i l’impuls de l’associació de professionals sèniors Gest!. Pel que fa al taller, l’Ajuntament va fer una recerca d’espais, i finalment es va optar per aquesta nau, al Museu de la Tècnica, al sector on també hi ha el museu de la Cinteria.

La directora de Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia, Laia Muns, ha recordat que “des del Museu hem treballat de valent per deixar les instal·lacions  a punt i adequar el taller de restauració per acollir el taller per als alumnes de cicle formatiu. Creiem que l’esforç ha valgut la pena”.

Aquest curs sortirà la primera promoció d’alumnes del Cicle Formatiu. Actualment 7 alumnes fan primer curs, i 7 més fan segon.

Se inaugura la nueva aula del CFGM en el Museo de la Técnica

Desde este curso, el Ciclo Formativo de Grado Medio de Fabricación y Ennoblecimiento de Productos Textiles, cuenta con un aula taller en el Museo de la Técnica, fruto de la colaboración entre el Ayuntamiento de Manresa, el departamento de Ensenyament y la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia.

Empresas de la comarca del Bages, pero también de otros lugares de Cataluña, han colaborado desinteresadamente en la puesta en marcha del taller, aportando maquinaria, hilos, rama, tejidos, productos químicos, etc., lo que demuestra la gran implicación de las empresas para apoyar el ciclo.

Las instalaciones del taller que hoy se inaugura se complementan con los laboratorios de tintorería, estampación, aprestos y acabados que se encuentran en el Instituto Guillem Catà. Todo ello con el objetivo de que los contenidos del ciclo formativo se puedan impartir de una manera más práctica.

Después de 26 años sin estudios textiles en la ciudad, el ciclo formativo se inició el curso 2017-18, programado por el departamento de Ensenyament, fruto de la demanda de empresarios del sector, por la necesidad de disponer de personal cualificado, y el impulso de la asociación de profesionales seniors Gest !. En cuanto al taller, el Ayuntamiento hizo una búsqueda de espacios, y finalmente se optó por esta nave, en el Museo de la Técnica, en el sector donde también está el museo de la Cinteria.

La directora de Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia, Laia Muns, ha recordado que “desde el Museo hemos trabajado duro para dejar las instalaciones a punto y adecuar el taller de restauración para acoger el taller para los alumnos de ciclo formativo. Creemos que el esfuerzo ha valido la pena “.

Este curso saldrá la primera promoción de alumnos del Ciclo Formativo. Actualmente 7 alumnos hacen primer curso, y 7 más hacen segundo.

Participamos en el Congreso Nacional de Educación Ambiental

El pasado viernes 16 de noviembre, el Parc de la Sèquia, junto con el Consorcio del Bages para la gestión de los residuos, y el Campo de Aprendizaje del Bages, presentaron, en el marco del Congreso Nacional de Educación Ambiental, una experiencia educativa conjunta.

Las experiencias educativas del Congreso Nacional de Educación Ambiental son acciones de educación ambiental que se han llevado a cabo a partir de la alianza entre entidades. En este caso, el buen trabajo conjunto de estas tres entidades fue un punto decisivo para ser elegidas, entre las 85 candidaturas, a presentarse en el Congreso. La experiencia que se presentó se titulaba “Hacemos red en el Bages para la educación ambiental”.

El Congreso Nacional de Educación Ambiental quiere ser espacio para la reflexión, la discusión y la construcción de conocimiento de los profesionales de la educación ambiental de Cataluña que permita asumir nuestros retos en la formación de la ciudadanía y avanzar conjuntamente hacia un futuro más sostenible.

Nous participons au Congrès National pour l’Éducation Environnementale

Vendredi dernier, le 16 novembre, le Parc de la Sèquia, conjointement avec le Consorci del Bages pour la gestion des déchets, et le Camp d’apprentissage de Bages, ont présenté, dans le cadre du Congrès national pour l’éducation environnementale, un expérience éducative commune.

Les expériences éducatives du Congrès national d’éducation à l’environnement sont des actions d’éducation à l’environnement réalisées à partir de l’alliance entre entités. Dans ce cas, le bon travail commun de ces trois entités était un point décisif à choisir parmi les 85 candidatures à présenter au Congrès. L’expérience présentée était intitulée “Nous formons le réseau Bages pour l’éducation relative à l’environnement”.

Le Congrès national de l’éducation à l’environnement se veut un espace de réflexion, de discussion et de construction de connaissances et de professionnels de l’éducation à l’environnement en Catalogne, qui nous permet de relever nos défis dans la formation de la citoyenneté et d’avancer ensemble vers un avenir plus durable.

We participated in the National Congress of Environmental Education

Last Friday, November 16th, the Parc de la Sèquia, together with the Consorci del Bages for waste management, and the Bages Learning Camp, presented, within the framework of the National Congress of Environmental Education, a joint educational experience.

The educational experiences of the National Congress of Environmental Education, are actions of environmental education that have been carried out from the alliance between entities. In this case, the good joint work of these three entities was a decisive point to be chosen, among the 85 candidatures, to be presented at the Congress. The experience that was presented was entitled “We make the Bages network for environmental education”.

The National Congress of Environmental Education wants to be a space for reflection, discussion and the construction of knowledge of and the professionals of the environmental education of Catalonia that allows us to assume our challenges in the formation of the citizenship and to advance together towards a more sustainable future.

Participem al Congrés Nacional d’Educació Ambiental

El passat divendres 16 de novembre, el Parc de la Sèquia, juntament amb el Consorci del Bages per a la gestió dels residus, i el Camp d’Aprenentatge del Bages, van presentar, en el marc del Congrés Nacional d’Educació Ambiental, una experiència educativa conjunta.

Les experiències educatives del Congrés Nacional d’Educació Ambiental són accions d’educació ambiental que s’han  portat a terme a partir de l’aliança entre entitats. En aquest cas, el bon treball conjunt d’aquestes tres entitats va ser un punt decisiu per ser escollides, entre les 85 candidatures, a presentar-se en el Congrés. L’experiència que es va presentar es titulava “Fem xarxa al Bages per a l’educació ambiental”.

El Congrés Nacional d’Educació Ambiental vol ser espai per a la reflexió, la discussió i la construcció de coneixement dels i les professionals de l’educació ambiental de Catalunya que permeti assumir els nostres reptes en la formació de la ciutadania i avançar conjuntament cap a un futur més sostenible.

La gestión biológica de un reservorio de agua singular

Cualquiera que haya paseado tranquilamente por el Parque de la Agulla se habrá dado cuenta que hay un lago artificial enorme. El lago de la Agulla ocupa 6 hectáreas y permite almacenar unos 200.000 metros cúbicos de agua que se destina al consumo humano. El lago recibe el agua de la Sèquia de Manresa y se concibió como un gran depósito de reserva para garantizar el suministro a la población cuando el flujo de agua a la Sèquia se interrumpe temporalmente por trabajos de mantenimiento. El lago está conectado con la Estación de Tratamiento de Agua Potable de Manresa, responsable de potabilizar el agua y suministrarla con todas las garantías técnicas y sanitarias a la población.

Pero el lago de la Agulla es mucho más que un reservorio de agua! Hace más de una década que ha dejado de ser una acumulación pasiva de agua y se gestiona activamente como una fase de pretratamiento del agua antes de ser potabilizada.

La gestión biológica del lago supone el control y la interacción en diferentes procesos naturales, pero también detectar, prever y anticiparse a nuevos retos. En el lago llama la atención que haya plantas acuáticas en cama flotante. Su función es la de captar y retener nutrientes (nitrógeno y fósforo) del agua. Las plantas acuáticas compiten con las algas microscópicas por los nutrientes y el resultante es una reducción de la materia orgánica del agua que llega a la potabilizadora. Este hecho, conjuntamente con la adición de permanganato al agua en el tránsito hacia la potabilizadora, contribuye a mejorar el sabor y el olor del agua y disminuye la formación de compuestos trihalometanos.

Las plantas acuáticas se guadañan periódicamente para extraer del lago la biomasa vegetal que contiene los nutrientes y la materia orgánica atrapada. Con este mismo objetivo podemos recoger las algas filamentosas flotantes. La diversidad de plantas es elevada, supera las 25 especies, y las guadañas pueden ser selectivas. Las plantas acuáticas aportan biodiversidad en el espacio y permiten, por ejemplo, la presencia de una importante población de libélulas y de pájaros.

El control subacuático del lago se realiza mediante una ecosonda que graba imágenes del fondo por el control de sedimentos y el recuento de peces. El control de las actividades de pesca y la evolución de la población de peces permite prever episodios de mortalidad relacionados con un aumento demográfico insostenible. El depósito de sedimentos del lago se mantiene estabilizado mediante un sistema móvil de aspiración que evita acumulaciones excesivas. A los sedimentos del lago vive una importante población de náyades Anodonta, un molusco de agua dulce autóctono, filtrador, de tamaño hasta 20 cm, que se detectó en 2011 y es un buen indicador de la calidad del agua.

También son objeto de seguimiento las poblaciones de aves especialmente sensibles a la gripe aviar. Los grandes bandadas de gaviota argéntea, años atrás frecuentes en el lago, se ahuyentan con un sistema acústico. En definitiva, múltiples actuaciones biológicas encaminadas a mejorar la calidad del agua y una gestión sostenible del recurso.

Josep Illa, director técnico de Phragmites SL

La gestion biologique d’un réservoir d’eau singulier

Tous ceux qui ont marché calmement au Parc de l’Agulla se rendront compte qu’il existe un immense lac artificiel. Le lac de l’Agulla occupe 6 hectares et permet de stocker environ 200 000 mètres cubes d’eau utilisée pour la consommation humaine. Le lac reçoit les eaux de la Sèquia de Manresa et a été conçu comme un grand réservoir pour garantir l’approvisionnement de la population lorsque le flux d’eau vers la Sèquia est interrompu temporairement pour des travaux de maintenance. Le lac est relié à la station de traitement de l’eau potable de Manresa, chargée de purifier l’eau et de lui fournir toutes les garanties techniques et sanitaires à la population.

Mais le lac de l’Agulla est bien plus qu’un réservoir d’eau! Il y a plus de dix ans, il s’agissait d’une accumulation passive d’eau et il était activement géré comme une phase de prétraitement de l’eau avant d’être purifié.

La gestion biologique du lac implique le contrôle et l’interaction dans différents processus naturels, mais également la détection, l’anticipation et l’anticipation des nouveaux défis. Dans le lac, il est frappant de voir des plantes aquatiques dans un lit flottant. Sa fonction est de capturer et de retenir les nutriments (azote et phosphore) de l’eau. Les plantes aquatiques sont en compétition avec les algues microscopiques pour les nutriments, ce qui entraîne une réduction des matières organiques de l’eau qui parvient à la station d’épuration. Ce fait, ajouté à l’addition de permanganate à l’eau dans le trafic vers l’épurateur d’eau, contribue à améliorer le goût et l’odeur de l’eau et réduit la formation de composés de trihalométhane.

Les plantes aquatiques sont administrées périodiquement pour extraire du lac la biomasse végétale contenant les nutriments et la matière organique piégée. Dans le même but, nous pouvons collecter des algues filamenteuses flottantes. La diversité des plantes est élevée, il compte plus de 25 espèces et le barrage peut être sélectif. Les plantes aquatiques apportent une biodiversité dans l’espace et permettent, par exemple, la présence d’une importante population de libellules et d’oiseaux.

Le contrôle sous-marin du lac est effectué à l’aide d’un sondeur qui enregistre des images du fond pour le contrôle des sédiments et le comptage des poissons. Le contrôle des activités de pêche et l’évolution de la population de poissons permettent des épisodes de mortalité prévisibles liés à une augmentation non durable de la population. Le bassin de sédimentation du lac reste stabilisé grâce à un système d’aspiration mobile qui évite une accumulation excessive. Une importante population de naias anodontiques, un mollusque autochtone d’eau douce, filtrant, mesurant jusqu’à 20 cm, détectée en 2011 dans les sédiments du lac, est un bon indicateur de la qualité de la de l’eau.

Les populations d’oiseaux particulièrement sensibles à l’influenza aviaire font également l’objet d’une surveillance. Les grands vols de goélands argentés, longtemps fréquentés par le lac, sont enroulés avec un système acoustique. En bref, de multiples actions biologiques visant à améliorer la qualité de l’eau et la gestion durable de la ressource.

Josep Illa, directeur technique de Phragmites SL

The biological management of a singular water reservoir

Everyone who has walked calmly at the Agulla’s Park will realize that there is a huge artificial lake. The Agulla’s Lake occupies 6 hectares and allows to store about 200,000 cubic meters of water that is used for human consumption. The lake receives the water from the Sèquia and was conceived as a large reservoir to guarantee the supply to the population when the water flow to the Sèquia is interrupted temporarily for maintenance work. The lake is connected to the Potable Water Treatment Station of Manresa, responsible for purifying the water and providing it with all technical and healthcare guarantees to the population.

But Agulla’s Lake is much more than a reservoir of water! More than a decade ago, it has ceased to be a passive accumulation of water and is actively managed as a phase of pretreatment of water before being purified.

The biological management of the lake means control and interaction in different natural processes, but also detect, anticipate and anticipate new challenges. In the lake, it is striking, that there are aquatic plants in a floating bed. Its function is to capture and retain nutrients (nitrogen and phosphorus) of water. Aquatic plants compete with microscopic algae for nutrients, resulting in a reduction in the organic matter of water that reaches the water purification plant. This fact, together with the addition of permanganate to the water in the traffic towards the water purifier, contributes to improve the taste and the smell of the water and reduces the formation of trihalomethane compounds.

The aquatic plants are given periodically to extract from the lake the plant biomass that contains the nutrients and the trapped organic matter. With this same goal we can collect floating filamentous algae. The diversity of plants is high, it exceeds 25 species, and the dam can be selective. Aquatic plants provide biodiversity in space and allow, for example, the presence of an important population of dragonflies and birds.

Underwater control of the lake is carried out using an echo sounder that records images of the bottom for the control of sediments and the counting of fish. Control of fishing activities and the evolution of the fish population allow foreseeable mortality episodes related to an unsustainable population increase. The lake sediment tank stays stabilized by means of a mobile suction system that avoids excessive accumulation. In the sediments of the lake there is an important population of anodontic naias, an autochthonous freshwater mollusc, filtering, measuring up to 20 cm, which was detected in 2011 and is a good indicator of the quality of the water.

Bird populations that are especially sensitive to avian influenza are also monitored. The large flock of silver-plated gulls, long before frequented by the lake, are wound up with an acoustic system. In short, multiple biological actions aimed at improving the quality of water and the sustainable management of the resource.

Josep Illa, technical director of Phragmites SL

La gestió biològica d’un reservori d’aigua singular

Tothom que hagi passejat tranquil·lament pel Parc de l’Agulla s’haurà adonat que hi ha un llac artificial enorme. El llac de l’Agulla ocupa 6 hectàrees i permet emmagatzemar uns 200.000 metres cúbics d’aigua que es destina al consum humà. El llac rep l’aigua de la Sèquia de Manresa i es va concebre com a un gran dipòsit de reserva per garantir el subministrament a la població quan el flux d’aigua a la Sèquia s’interromp temporalment per treballs de manteniment. El llac està connectat amb l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Manresa, responsable de potabilitzar l’aigua i subministrar-la amb totes les garanties tècniques i sanitàries a la població.

Però el llac de l’Agulla és molt més que un reservori d’aigua! Fa més d’una dècada que ha deixat de ser una acumulació passiva d’aigua i es gestiona activament com una fase de pretractament de l’aigua abans de ser potabilitzada.

La gestió biològica del llac suposa el control i la interacció en diferents processos naturals, però també detectar, preveure i anticipar-se a nous reptes. Al llac crida l’atenció que hi hagi plantes aquàtiques en un llit flotant. La seva funció és la de captar i retenir nutrients (nitrogen i fòsfor) de l’aigua. Les plantes aquàtiques competeixen amb les algues microscòpiques pels nutrients i el resultant n’és una reducció de la matèria orgànica de l’aigua que arriba a la potabilitzadora. Aquest fet, conjuntament amb l’addició de permanganat a l’aigua en el trànsit cap a la potabilitzadora, contribueix a millorar el gust i l’olor de l’aigua i en disminueix la formació de compostos trihalometans.

Les plantes aquàtiques es dallen periòdicament per extreure del llac la biomassa vegetal que conté els nutrients i la matèria orgànica atrapada. Amb aquest mateix objectiu podem recollir les algues filamentoses flotants. La diversitat de plantes és elevada, supera les 25 espècies, i les dalles poden ser selectives. Les plantes aquàtiques aporten biodiversitat a l’espai i permeten, per exemple, la presència d’un important poblament de libèl·lules i d’ocells.

El control subaquàtic del llac es realitza mitjançant una ecosonda que enregistra imatges del fons pel control de sediments i el recompte de peixos. El control de les activitats de pesca i l’evolució de la població de peixos permet preveure episodis de mortalitat relacionats amb un augment demogràfic insostenible. El dipòsit de sediments del llac es manté estabilitzat mitjançant un sistema mòbil d’aspiració que evita acumulacions excessives. Als sediments del llac hi viu una important població de nàiada anodonta, un mol·lusc d’aigua dolça autòcton, filtrador, de mida fins a 20 cm, que es va detectar l’any 2011 i és un bon indicador de la qualitat de l’aigua.

També són objecte de seguiment les poblacions d’ocells especialment sensibles a la grip aviària. Els grans estols de gavià argentat, anys enrere freqüents al llac, es foragiten amb un sistema acústic. En definitiva, múltiples actuacions biològiques encaminades a millorar la qualitat de l’aigua i a una gestió sostenible del recurs.

Josep Illa, director tècnic de Phragmites SL

Más de 400 personas se han acercado este fin de semana en el Museo a jugar al Kapla

El pasado 10 y 11 de noviembre, el Museo de la Técnica de Manresa, acogió dos jornadas de juego Kapla. Había 8 zonas y espacios de juego, todos ellos con las piezas del Kapla como protagonistas: un espacio de juego libre -donde cada uno podrá crear sus propias construccions-; una construcción colaborativa -simulant la construcción de la Sèquia-; un espacio dominó -donde una pieza hace caer la siguiente y así sucesivamente-; la construcción de una ciudad ideal; la elaboración de un mandala; un espacio de juego para los más pequeños; una zona de retos y un espacio de proyecciones de construcciones y destrucciones.

Desde el CAE se hace una primera valoración muy positiva de esta actividad, a la espera que los próximos días se pueda hacer una evaluación más exhaustiva con todas las personas implicadas -el equipo organizador, monitores y monitoras, entidades colaboradoras, etc …

Esta ha sido la primera vez que el CAE organizaba una actividad exclusivamente con Kapla y, también, una de las primeras que se hace en Cataluña.

El Kapla es un juego de construcción creado por Tom van der Bruggen a partir de unas piezas rectangulares de madera. Las piezas mantienen una proporción entre sus lados de 1: 3: 5 y esto permite conseguir unas construcciones bastante sofisticadas. El Kapla es un juego apto e interesante tanto para grandes como para pequeños. Más allá de ser un juego entretenido y apasionante, está siendo utilizado en muchas escuelas con fines educativos porque permite trabajar la geometría del espacio, la coordinación de movimientos o el trabajo colaborativo, entre otras competencias.

El acto fue organizado por el CAE con la Fundación Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia y con la colaboración de la Fundación La Xarranca y la ludoteca Ludambule, de Francia.