Publicat el 24 de maig de 2018
Un article sobre la qualitat organolèptica de l’aigua de Manresa
Gust, olor, color i terbolesa de l’aigua formen part del que anomenem: caràcters organolèptics de l’aigua, és a
dir, aquells que poden ser percebuts pels sentits.
Davant d’aquesta percepció de ràpid parer per a tots els consumidors, es crea una opinió general on relacionem la qualitat organolèptica de l’aigua amb la qualitat sanitària. Tot i que són uns grans indicadors de la qualitat de l’aigua, val a dir que, aquesta relació de percepció i qualitat, no necessàriament han d’anar lligades. El bagatge que porta l’aigua, des del seu punt d’origen fins que arriba a les nostre aixetes no és el mateix per a cada població, i és evident que cada una portarà el seu caràcter organolèptic marcat pel seu origen, recorregut i contingut.
El tractament necessari per la seva potabilització i l’important tram posterior a seguir fins a l’aixeta del consumidor (xarxa de distribució, instal·lacions interiors dels edificis, aixetes…) també són d’important esment per la possibilitat d’eventuals canvis organolèptics.
L’aigua de la sèquia que abasteix gran part de les nostres poblacions, tot i gaudir d’una bona qualitat amb totes
les garanties de salubritat, pateix d’alguns episodis anuals on els valors de gust i l’olor prenen el seu protagonisme, especialment en l’aigua de Manresa.
El benefici de comptar amb la Sèquia, que ens deslliura de les zones salines de Sallent i Balsareny, i que ens permet gaudir d’una millor qualitat de l’aigua, no ens allibera però d’altres circumstàncies. El passeig que fa l’aigua de la Sèquia, en el decurs del seu camí pels horts dels seus voltants i l’arribada al llac de l’Agulla on queda retinguda, fa que es formin compostos que causen mal gust i olor a l’aigua, sobretot davant de brots d’algues en períodes estacionals. Aquestes substàncies, que no són nocives per la salut, desprenen una olor a terra mullada que declina a alguns consumidors al seu ús diari i continuat. Aigües de Manresa S.A. ha pres totes les mesures al seu abast al llarg d’aquests anys per minimitzar aquests impactes organolèptics que s’han anat repetint en aquests períodes, però tot i els esforços emprats, queda palès que, amb els recursos que es tenen, no es pot assolir una completa
resolució d’aquests efectes ocasionals.
Actualment , s’està treballant en el projecte per la renovació i ampliació de les instal·lacions de tractament de l’Estació Potabilitzadora de Manresa. La finalitat és renovar i adaptar la nova planta a les noves tecnologies d’avui
dia.
Les noves tècniques, l’augment de recursos, la eficiència, el rendiment, la dimensió i tot el que vagi associat als
nous tractaments han de facilitar la capacitat de jugar amb diferents alternatives que s’adaptin a qualsevol circumstància, entre elles la capacitat de mantenir una equilibrada relació entre la percepció organolèptica i una bona qualitat de l’aigua.
Elisabet Berch, analista supervisora del Laboratori d’Aigües de Manresa
