Publicat el 15 de setembre de 2017
Una gran part de la xarxa d’aigua està enterrada, aquí és on entra en joc el SIG
Un SIG ( s i stema d’ informació geogràfica) o GIS, en les seves sigles en anglès (geographical information system), és un programa informàtic que treballa relacionant punts geogràfics amb dades.
Moltes de les aplicacions que consultem dia a dia amb el mòbil són SIG adaptats a diferents temàtiques, com, per exemple, Google Maps, que ens permet trobar llocs, guiar-nos fins a un destí, veure fotos del lloc, veure informació de restaurants, opinions, etc. En el nostre cas, la informació amb què treballem dins el SIG fa referència a elements d’una xarxa d’aigua potable o d’aigües residuals.
Quan cal reparar avaries o fer modificacions de la xarxa, com que gran part està enterrada, és necessari l’ús de plànols on està dibuixada. Fa uns quants anys la seva ubicació es trobava només en la memòria dels treballadors i a poc a poc es va anar traspassant a plànols de paper. Amb l’arribada dels programes de dibuix per ordinador, aquesta informació es va passar a format digital, i d’aquesta manera es simplificava l’obtenció d’informació.
“Actualment es treballa amb un programa de SIG que ens uneix la informació gràfica amb una base de dades i que permet consultar la xarxa actualitzada a temps real amb qualsevol dispositiu mòbil”
Des de el SIG, podem consultar moltes de les propietats dels elements que conformen una xarxa com, per exemple, quin és el material de l’element, les seves dimensions, l’any que es va instal·lar, la fondària on està situat, etc. També ens permet enllaçar documents produïts per la gestió del servei com els controls sanitaris o les inspeccions de càmera que es fan en el cas del clavegueram. A part d’això ,podem consultar dades d’altres programes enllaçats internament com el d’abonats, i així controlar el consum per zones, localitzar les incidències dels abonats i saber a quins abonats
afectaria el tall del servei en un determinat punt.
En els dispositius mòbils el programa ajuda els operaris sobre el terreny, indicant i localitzant les vàlvules que haurien de tancar per aïllar la zona de l’avaria, per afectar d’aquesta manera el mínim d’abonats possibles. Aquestes avaries, s’acaben relacionant amb els elements afectats i ens permeten analitzar al detall la quantitat d’avaries que es produeixen en diferents trams en un temps
determinat, i d’aquesta manera analitzar i valorar costos i afectacions.
Tota aquesta informació la podem visualitzar gràficament creuant totes les dades que adquirim dia a dia creant plànols temà6cs de les avaries, o de canonades instal·lades per anys, o de col·lectors residuals amb pendent o capacitat insuficient. Tota aquesta informació ens permet fer anàlisis i simulacions hidràuliques dels escenaris actuals o futuribles per a projectes urbanístics que mostren el comportament de la xarxa, i ajuden així a prendre les decisions que permetran oferir un millor servei a la ciutadania.
Albert Torres, sistemes informàtics d’Aigües de Manresa
