Gestionar la teva pròpia aigua no és habitual, normalment només has d’obrir l’aixeta o tibar la cadena. Però hi ha casos puntuals on t’has de fer responsable d’autogestionar-te-la.
Quan viatges en autocaravana t’adones de les implicacions de la teva vida diària: has de gestionar molt bé l’espai perquè en tens molt poc per viure (menjar, dormir, dutxar-te, cuinar), has de gestionar els teus residus, … i sobretot, una de les primeres coses de què ets conscient és de la gestió de l’aigua.
En una autocaravana has de tenir en compte de buidar cada cert temps les aigües grises, és a dir, l’aigua de rentar els plats, de la dutxa, de rentar-te les mans o de cuinar. Aquest buidat d’aigües haurà de ser més freqüent o menys en funció de la mida del dipòsit de què disposis, de la quantitat d’aigua que gastis o bé de quins líquids o residus vagin a parar a les aigües grises – no és el mateix l’aigua de rentar-se les mans que l’aigua de cuinar un bròquil, que a ple estiu i a temperatures altes, et deixarà una desagradable olor a tota la teva autocaravana-.
Per altra banda, també has de buidar les aigües negres, és a dir, les que generes anant al vàter. En aquest cas el dipòsit acostuma a ser força petit, per tant, hauràs de buidar-lo i netejar-lo tot sovint i també tenir en compte què hi va a parar. Només pot contenir aigua, excrements i orina. Oblideu-vos de fer-lo servir de paperera; no hi pot haver ni compreses, ni burilles, ni tovalloletes humides, o fins i tot, ni paper higiènic! Excepte que estigueu disposats a perdre una bona estona intentat desembussar el tub de buidat del dipòsit d’aigües negres.
Per últim, has de disposar d’aigua potable. Sovint tens un dipòsit de 100 litres o poc més, per tant, hauràs de racionalitzar el seu consum i utilitzar-la amb cura, sense malgastar-la i essent molt conscient de per què la necessites i quanta te’n queda al dipòsit. És molt freqüent el gest d’activar el display per veure el nivell que té el dipòsit d’aigua potable. I si no te’n queda o s’està acabant, hauràs de buscar un lloc on poder tornar omplir-lo amb aigua potable, que no és qualsevol lloc on hi hagi una aixeta o un rierol, no. Has de trobar algun lloc preparat per autocaravanes on puguis connectar la teva mànega per reomplir el dipòsit. Vol dir que prèviament algú ha potabilitzat l’aigua i l’ha portat fins allí on la necessites -una companyia d’aigües- i ha deixat el punt de connexió adient. Per tant, és tant o més important que t’hagin portat l’aigua potable on la necessites com que trobis aigua.
Com us he dit en una autocaravana disposes aproximadament de la quantitat d’aigua que l’organització de les Nacions Unides considera que cada persona necessita per viure, entre 50 i 100 litres d’aigua no contaminada diàriament. Però també, segons els seus informes es considera que per sota de 100 litres/persona i dia s’entra en risc higiènic. Per tant, això vol dir que en una autocaravana s’ha de racionalitzar l’ús de l’aigua però sense sobrepassar aquests límits d’higiene. Així mateix ho hem de fer a casa de cadascú de nosaltres. Actualment a Manresa el consum diari d’aigua ha baixat a 117 litres/persona, quan fa 15 anys estàvem a 180 litres/persona. I això ja és bo, ja, perquè vol dir que ens hem conscienciat a fer-ne un ús més racional. Però també hem de ser conscients de no entrar en risc higiènic.
Per acabar aquest article estiuenc, us diria que si teniu la sort de passar les vacances al costat de l’aigua, gaudiu de tots els colors que us mostri l’aigua: el transparent del rierol de muntanya, el turquesa del llac, el blau del mar, … però sobretot, respecteu-la per tal que altres persones en puguin gaudir.
Anna Closes, responsable del Servei Educatiu del Parc de la Sèquia
