Color i sostenibilitat

Publicat el 24 de febrer de 2021

Roser Melero Vilella. Gener 2020.

El color és avui un bé omnipresent i assequible a tothom, però fins fa poc més de 150 anys únicament les classes socials més poderoses podien optar als colors vius que s’obtenien amb llargs i costosos processos de tintura a partir d’algunes plantes i animals.

Arrel de l’obtenció casual l’any 1856 del primer colorant sintètic, la mauveïna, la relació entre el color i societat va canviar.  Aquesta substància tenyia fàcilment les teles, amb un to porpra intens que abans només es podia obtenir amb milers de cargolines del gènere Murex. Aquest va ser l’inici del desenvolupament de moltes empreses de química orgànica actuals, que es van fundar com a productores de tints sintètics.

Per la seva facilitat d’ús i el seu baix cost, els tints sintètics van democratitzar el color, esdevenint un dels catalitzadors de la indústria tèxtil de masses actual, on s’utilitzen més de 10.000 colorants sintètics. Tot té un cost, però.

D’uns anys ençà s’ha demostrat que alguns tipus de colorants sintètics són altament nocius per a la nostra salut. A més, la ineficiència energètica, l’enorme ús d’aigua que fa la indústria tèxtil (unes 200 tones d’aigua per cada tona de teixits produïts, que encara ara retornen a la natura carregades de residus tòxics i nocius) i la deslocalització de gran part del procés tèxtil cap a països amb escasses restriccions mediambientals i laborals, comprometen seriosament la sostenibilitat del sector tèxtil.

Recuperar la tradició dels tints naturals, especialment els vegetals, i adaptar aquest procés a la tecnologia tèxtil actual pot contribuir reduir els efectes nocius del procés de tintura actual i a millorar-ne la sostenibilitat.

No tots els colors es poden obtenir a partir de plantes, i no tots els colors obtinguts a partir de plantes són prou sòlids per als requeriments de la indústria de la moda actual. Però hi ha opcions amb potencial de formar-ne part: les plantes tintorials tradicionals, com la roja (Rubia tinctorum L.), la galda (Reseda luteola L.) i l’índigo (Indigofera sp.), que es coneixen des d’antic; la utilització de residus vegetals de la indústria alimentària local, que contribueixen a una economia circular; i, finalment, l’aprofitament sostenible de certes espècies forestals i de sotabosc amb propietats tintorials, que permet reduir el risc dels grans incendis forestals propis de zones mediterrànies com la nostra.

Si us interessen els tints vegetals, al Museu de la Tècnica de Manresa podreu conèixer el procés bàsic de tintura tradicional amb plantes de bosc i plantes tintorials emprades a la Catalunya medieval.

Roser Melero Vilella és agrònoma i artista tèxtil. S’ha dedicat a l’aprofitament sostenible de plantes silvestres i a la producció de planta aromàtica i medicinal, i fa més de 20 anys que el seu interès són les plantes tintorials, que ara utilitza en el seu projecte, LA MACARULLA, des d’on crea peces artesanes i promou els tints vegetals fent cursos i tallers.

Espais i equipaments


Inscripcions escoles